Cèlia Marcos i Gimeno

RUBAIYATS DE VIDA

Quan s’acaben les històries de vida 

pensant si l’hem viscuda plena o buida

ens oblidem si volem persistir

o l’únic que ens provoca és la fugida.

Mes no importa esbrinar on és el paratge,

què hem après o si hem aportat coratge,

navegar sobre ones de consciència

és com sempre hem volgut fer aquest viatge.

Vaig aprendre que malgrat la desídia

no es pot  viure sereny amb la insídia

fins que tens una cosa per morir.

Les històries s’acaben algun dia.

De la natura en prenc la saviesa

malgrat que la ciència sempre m’avesa,

del cel i la terra sempre n’aprenc

i en trec claredat i no pas rudesa.

Sota l’ombra dels arbres faig poemes

ja sia l’estiu o en temps de veremes,

jo només prenc la fresca per fruir

i observo sempre el sol fent analemes.

Amb els amics passem bones estones,

riem amb els dinars i no t’adones

que el temps passa de pressa per gaudir

però també s’avança quan bé enraones.

Mes si volem viure un bon bagatge

ens caldria trobar un amor salvatge

tot i que per gust podem escollir

un amor més tranquil sense esclavatge. 

Un deler viu per compartir el plor,

un desfici encès amb molta fervor.

Algú que senti viu el frenesí

o el sentiment molt íntim de tremor.

La meva ànima molt sovint descansa

i amb el recés tot el meu cos s’amansa,

mes la música també m’acompanya

en aparença i expressió de dansa.

Un record i una melodia dolça

o aquell bon llibre que el gaudi l’encalça

en moments atresorats de delit

i que si prou bé no em complau, s’esbalça.

I d’aquests versos només us puc dir 

que cap paraula meva us pot trair.

I prendre consciència de la consciència

ens hauria d’ajudar a transcendir.

Mes la veritable satisfacció

i em sap força greu la inacció

és deixar el món millor com l’he trobat.

El canvi sublima la transacció!