Joan Guasch Torné

IDEES

A les masmorres del subsol dels temples
hi viuen les mòmies de les idees.
Captives per estols d’àngels caiguts
secs per la sal insaciable dels segles.
Confiats en el podriment de les ànimes
reviuen guerres contra la raó,
contra la transparència de la llum.
I, de moment, se’n surten.
Altius profereixen discursos buits
i ressonen els murs de la indolència,
entre els passos de la gent extraviada,
dels condemnats perduts en el silenci                
d’un insignificant núvol d’absència.
Comença llavors el viatge a l’interior del plor,
al centre mateix de la foscor del propi ser
que desapareix pels meandres fangosos
de les ruïnes dels oblits i les tenebres.
I arriba el plany per la pèrdua,
el plor per les memòries passades
arraconades i cobertes de pols.
I arriba la caiguda per la balç del final,
on tot es perboca i es deposa i descansa
del caòtic epíleg del cosmos immortal.
Però sempre hi ha esteles al cel blau,
el llegat dels renegats de la història,
dels àngels caiguts per deus ineficaços,
dels bojos que no volen el control
ni beure’s la sang dels bassals
dels companys morts en combat.
Esteles porpres en un cel blau.
Estelles clavades a la carn.