Maria Josep Juan Ballester

ELEMENTS

AIGUA

Espurnes de mar perfumades de salnitre

degotegen sobre la pell i esdevenen bàlsam 

que guarda per sempre el record de la carícia.

TERRA

Llar i casa gran.

Penya-segats des d’on albirar,

avars d’imatges enyorades,

eixa immensa mar que és espill de solituds.

AIRE

Quin enrenou de brises, aroma intens de salabror, 

vent que escampa sentiments, esclat del gest i cor renovat,

oreig d’impaciències per fugir de les tristeses.

Viatge sense límits ni fronteres.

FOC

Sol suau del matí, esclat de l’albada.

Sol cremant de migdia, foc i fortalesa.

Sol rogenc de capvespre, lleuger com un bri d’oblit.

A les acaballes del dia, sobre la línia de l’horitzó,

cau Hèlios, l’incansable gegant,

estel lluminós dels dies.

Jo he habitat la flama.

Del poemari Bressol de blaus

Premis de la mar 2020

Ajuntament de Castelló, 2021

AMB AMICS

Caminar amb por i perdre’s

pels carrers estrets de la vida,

per mercats d’espècies orientals

amb sabors de canyella i gingebre

o per carrers de gel i foc.

Topar amb esculls 

o amb precipicis salvables,

naufragar i arribar a una illa d’ivori

per retrobar i retrobar-se.

Cara a cara,

sense barreres ni proteccions,

temps regalat i estima.

Contra l’amnèsia,

contra el desert,

contra el buit,

contra el naufragi.

Heura enfiladissa

negadora de la soledat.

Del poemari Cauen fulles

XXVIII Premis 9 d’octubre de St. Vicent del Raspeig

Ed. Galés, març 2023

TEMPESTA

Tremolen i s’estremeixen les fulles

en la tardor del setembre tranquil

quan el vent les travessa i anuncia la maltempsada.

Tristos núvols deixen escapar trons passatgers

i d’un cel trencadís cauen llamps que il·luminen

camins, arbres i esperances.

La pluja que tot ho trasmuda, després del triomf efímer,

negocia una treva.

La terra fa saó i ofereix el tresor 

del perfum intens que regala vida.

Del poemari Saber qui som

XIX Premi de poesia Paco Mollá, Petrer

Ed. Aguaclara, març 2022