Tomàs Camacho Molina

IMPERDONABLE

Si tot acabarà en oblit, per què no perdonar?

És convenient que tot es recorde.

És convenient que les ferides cicatritzen,

que el dolor se sossegue.

Enfadar-nos ens crema per dins,

ens fa amargs,

impossibilita l’alegria,

ens concentra en un bucle absurd,

en una repetició inútil.

Hem de saber esborrar les ferides,

els patirs més grans, les hores més difícils

de la nostra vida són una pesada llossa,

però passat el temps s’esmorteeixen.

Després de la tempesta, ve la calma.

Després de la guerra, vindrà la pau.

Després del cansament, el descans.

Després del conflicte, la solució.

Tempesta. Guerra. Cansament. Conflicte.

Calma. Pau. Descans. Solució.

Malgrat tot, moltes persones, com feres,

encenen la venjança, l’odi, la rancúnia,

pensen que tot és imperdonable.

Malgrat que tot acabarà en oblit,

cal que algú recorde.

Malgrat que esmenar és impossible,

que algunes coses siguen irreparables,

cal que perdonem, que recordem,

sense patir, les ferides.

Encarar la vida i el món

amb una llibreta nova

en què càpiga

l’esperança.