Josep Miquel Gràcia Zapater

 

Nua

A la vora del camí

vaig plantar un pi

i amb les seves agulles

cosí un vestit 

de fulles d’heura,

pàmpols de vinya,

fulles de figuera

i de plataner.

És un vestit sense estrenar.

Si vens a casa te’l vestiré.

Com que és molt vell

i tant ressec

et podrà només

tapar trossets.

Però la vinya,

la figuereta

i el plataner,

floriran mels,

espai i pell.

De l’heura verda

com pentenill, 

una fulleta

per tot vestir.

De les espatlles

fins a les cames

la pell melosa

et podré fruir.

Per a què els pàmpols,

per a què l`heura,

ni agulles de pi,

ni la figuera?

Nua.