Robert Garcia Pano

 

Una propina

i nou instants efímers,

coloms que passen

fragments del recull

Tres-cents seixanta-sis haikus i un any

Alcanar, matí de finals de tardor

Foto: Robert García Pano

310

Dalt la barana,

coloms cos a cos vora

la xemeneia.

70

Entre flors tendres,

dolç perfum de cireres,

els coloms s’hi gronxen.

148

Són incomptables

orenetes inquietes,

un colom guaita.

303

Dos coloms beuen

d’un toll d’aigua de pluja

ple de burilles.

234

Un núvol tapa

el sol. Gris, com el núvol,

un colom vola.

319

Quin batre d’ales!

El colom duu una palla

vers la palmera.

87

Coloma blanca,

amb altres ulls la miro,

ella m’ignora.

69

Despullat l’arbre,

un colom a una branca,

l’hivern s’estova.

323

Cu-cuuu-cu, canta,

no el veig, només el sento...

Crec!, cruix, cu-cuuu-cu…

324

...cu-cuuu-cu, clama

mentre l'aire tremola,

crec!, cruix... Silenci.