XII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

divendres, 8 de desembre de 2017

Montse Boldú




VINE AMB UN VERS


Vine amb un vers tendre al límit dels llavis,
d’aquells que escriuen només vells poetes.
Si avui enyoro un poema d’amor
és perquè el vent s’ha fet llop i, a bufades,
s’ha endut la palla que em feia de casa.
M’ha trobat la nit tan desabrigada!
Què en sé del sostre que els estels t’amaga,
de la finestra que deixes tancada?
Com deu ser de dolç un bes teu a l’albada...                 
                         
LLENÇOLS LLIURES


Conxorxa amb el vent
t’ha fet llençol lliure:
Llençol insubmís
que vola en estol.
Benvingut, oratge!
Amada bufada.
Apreciat cicló.
Adéu, a la pinça
arrapada al fil
d’estendre misèries.
Adéu, al terrat
que et feia de pista
de ball de bastons.
Adéu, ballarins
que abuseu del mambo
i amb passos maldestres
trepitgeu els peus.
En cada pedaç
dansa una estelada
i amb cada bugada
guanyem un llençol!
                                     

1 comentaris:

Blogger Gloria Fandos ha dit...

Que bonic avui el matí amb el teu vers recitat amb aquesta exquisites, que només tu saps dir-ho, amiga poeta Montse

2 de febrer de 2018, a les 9:50  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici