XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

dilluns, 29 de gener del 2024

Judith Cobeña Guàrdia



AI, QUE ET VULL!


Ai, si fores més bonica,

jo et voldria fer l’amor!

Ai, si fores joveneta,

jo et voldria arran de cor!


Ai, si fores més airosa,

jo et voldria fer ballar!

Ai, si fores mainadera,

jo et faria mainadar!


No soc bonica, ni jove,

soc com soc, mira què tal,

no tinc aire i no callo,

mainada no en vull, no em cal.


Ai, si fores agradosa,

jo et voldria maridar!

Ai, si fores amorosa,

jo et portaria a l’altar!


Ai, si fores molt feinera,

casa et daria a guardar!

Ai, si fores obedienta,

jo et sabria com menar!


No vull pas ser-te agradosa,

no et vull de marit, ni amant,

no vull amoretes fresques

si obeir ha de ser el meu fat.


Vull ser com soc,

lliure i fresca,

riallera, franca, breu,

seguir les passes d’un home

ni em treu la son, ni em descriu.


Vull ser perquè vull tenir-me

sencera de cap a peus,

banyada en aigua salada,

esbandida amb aiguardent,

cristianada amb aigua dolça

d’un bes, lliure com el vent!


I, JA!


Capvespre de roses fúcsies,

de taronges i vermells

rojos núvols, vent que calma,

dibuixeu-me el meu ponent.


Finar vull com les muntanyes,

que albiren ara els meus ulls,

dissoltes entre la boira 

quan la Lluna acluca l’ull.


Fer-se vella i adonar-se’n

és plat de gust o mal gust

depenent de com et trobi

la parca, la terra, el frust.


Capvespre que te m’atanses

fent rodolins amb els peus,

encenalls a cada passa,

petjada breu dins  la veu.


Finar vull sense desori

ni per a mi ni per als meus,

com una gata feréstega,

lluny de planys, lliure de precs.


Fer-me vella, m’apassiona,

és el repte més preuat,

acabar jocs i juguesques,

cremar màscares, cantar,

riure, viure, beure, seure,

saltar, escriure, aprendre,


            i, JA! 


MORÍ


Asseguda a ran de porta,

la llum baixa del matí,

espero sense sentir-me

com batega el teu delit.


Arrecerada a la quilla

d'una barca de paper,

escric sense gaire esma,

com voldria el meu desig.


Abandonada a la flama,

resta de la llar d'ahir,

taco parets i finestres

com volent fer foc de mi.


Asseguda, arrecerada,

abandonada, i aquí

segueixo cercant la busca

que marqui el punt a la “i”.


1 comentaris:

Blogger La Nena Trista ha dit...

Un goig haver participat en aquesta finestra oberta. A viure que són quatre dies i tres ja han passat!

31 de gener del 2024, a les 9:34  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici