Josep Sancho Sancho

ABRIL A PUNT DE MAIG

El drac s’ha emportat totes les roses.

Però he vist florir les roselles

i he pensat en tu.

I en l’abril que ja és a punt de maig.

He somiat la llum, allà, a la serra,

aquella llum quan el sol se’n va. 

Ja saps, la llum.

I sents els moixons al despertars calorosos d’estiu?

I l’aigua fresca que naix de la terra 

que pots agafar amb les mans.

I els bancals eterns d’oliveres i garrofers, 

contraforts que escriuen la història,

la dels marges que es fan i es desfan i es refan.

Allà al fons, l’horitzó de tarongers 

i el blau suau de la mar.

Allà dalt, el cim de la serra

i un blau fort com un cel.

Allà al mig, camí de pins 

i silenci de la nit.

I, sempre, la casa, els fruits,

la llar, el foc.