Marta Giner Jané

DONES, I NOMÉS ABSÈNCIA

LA FILLA

Ara comença un camí 

sense la mare:  

vol deixar anar el feixuc pes

que és encara el seu mirall:

̶ El voldré podar 

amb les meves mans,

cavar i cavar 

per trobar el que és profund, 

fonament, fonamental, 

sense enfonsar-me, 

ans elevant-me,   

per tornar a estimar*.

*

La filla ha fet via 

per una senda deserta, 

sense guia: 

mare, aigües 

d’un riu torrentós, 

que no s’amanseix mai.  

Mare: cordes tenses i furients, 

o fogueres gelades.  

Mare: mans tremoloses, 

o cenyides com una mortalla. 

La filla ha viscut  

un camí ple de fronteres,

de rigor extenuant 

i un cansament mortal!* 

LA MARE

̶ T’he volgut amar,

mes t’he estat amarga?

̶ Pesa tanta mort*! 

̶ Les meves cendres, però, filla,

no oblidaran tot el que et dec: 

El sentit més exacte de la paraula amor... 

Haver-me ensenyat 

qui i com soc: 

els meus límits d’aire i de llum, 

el mur clos on em tancava

com en un repte inexpugnable.

̶ Has estat terra natal, 

claror i indret on les flaqueses

s’han fet carn. 

̶ És per tot això que t’he estimat tant

i t’estimaré sempre

si l’eternitat existeix... 

─Esperaré,

potser moriré d’esperar, 

pro sé que tot i morta,

els meus ossos t’esperaran*...

----

* Variació a partir de J.-L. Borges i  Joan Margarit.

* Vicent Andrés Estellés.

* Montserrat Abelló.

* Alejandra Pizarnik.