Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 23 de gener de 2011

Biel Ferrer Puig

AMB EL NERVI ATENT


No ens digueu paciència,
que se’ns perd el temps.


Isidre Fonts


Al nostre espai compartit de treball,
la remor s’enganxa en cada racó.
A l’agenda pensarosa del pla,
vessa el neguit per les tasques pendents.
Hi ha la incertesa, doncs, però la veu
d’algú ens parla amb esperança prou ferma:
- Tot ho farem, entre tots!
Mentrestant,
impacients, notem com passa el temps
i el dia del combat, com una festa,
que s’acosta cada minut que passa,
porta feina que encara està per fer.
Cal arromangar-se, esmolar les eines,
empènyer els troncs feixucs amb cors valents
perquè el clima no hi és propens.
Cau pedra
ara mateix i l’empresa perilla.
Qui vetlla els núvols crida, ordena: - Al cau
cal aixoplugar les municions!
La divisa, tendra i fràgil encara,
pateix: ni el gener ni el febrer ni el març
gosen sentenciar que florirà.
L’escamot de l’avantguarda primera
forneix un horitzó a l’abast al lluny:
no podem confiar la fita certa
a ningú que no siguem tu i jo.
Conversem d’estratègies prou tenses
i els rius davallen amb brogit humit
que s’endú la pols del silenci eixut.
Sabem que perdre hores és tan absurd
que abolim esma, distraccions, planys,
malgrat que ens encallem en certs moments,
quan els tarannàs extrems fan soroll.
Afrontem els actes sense recança
i n’aprenem tot fent camí rabent.
Muts, treballem com artesans del ferro
roent que ens forneix de pensaments alts
per si de cas en l’encontre coral
podem aportar el nostre mot ardent.
Entomem reptes, acarem parers,
construïm, plegats, el futur.
Lluitem,
amb el nervi atent. Fem. Decidim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada