Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 11 de gener de 2011

Lluís Calvo

Cataclisme

És aquest no saber, al límit de l’ossada,
qui encén el cos podrit per la toxina ardent
i abat de sobte el món que, impàvid, ens reclama
quan arrauxats obrim les comportes del vent.

És no saber si vas o véns, o si retornes,
al lloc mateix d’on neix la petja i el recer,
car si ésser és bastir, tan sols caldrà un no dir
arrelat entre els pins i les pluges de l’ombra.

Si el sí és no –i el no és sí–, ¿què més haurem de dir-nos?
Ara i demà fan temps. Abans de destruir-nos.

http://www.youtube.com/watch?v=1Zz0385pA9Q&feature=related

1 comentari:

  1. Genial Lluís, tant el poema com el video!!!
    Moltes felicitats per poder bastir aquests mots entre pins i pluges d'ombres.
    Una abráçada de núvolsde seda.

    ResponElimina