Magda Guillén Gómez
La iaia
La figura s’insinua en trànsit
per la font de la infància
per la columna dels després
per la teulada amb xemeneia
per al fris de passat
continu.
Per la figura s’insinua el
trànsit
de l’avui al demà passat
de la iaia que va ser
princesa
de la nena que ja no ets
de l’infern de l’esperança.
De la figura s’insinua un trànsit
a l’obaga de la família
a la situació dels amics
intransferibles
a la caiguda de les fulles
de tardor
a l’espera d’una besada.
A la figura s’insinua trànsit
trànsit incòmode a les
arrugues
a les mans buides i aspres
en un potser que pugui
esperar
sense il·lusió en un present
efímer.
A la teva figura hi ha un trànsit
i no dubto que serà un adéu
en blanc
en la imaginació dels
ignorants.
Carmí per al pastor
Camí de terra, posada de
blanc
astrolabi de colors magenta
grocs i fusta de pastor
que recorre els prats i
muntanya.
Panadera d’oli d’oliva
carmí i puntes blanques a
les mànigues
passatemps al taulell
i la caixa buida després de
la jornada.
El mocadoret al cap per a
tapar
les orelles de tant de
sentir incomoditats
el mocadoret al coll que no
la soga
el mocadoret per les llàgrimes
de final de mes.
Carmí per al pastor que
adoba ovelles
carmí per al pescador que
flota al vent
carmí per a les penes
carmí per a les punyalades.
Pasatiempos
El tiempo no contesta
las preguntas de cuestiones
como lo que somos ahora.
El tiempo no pregunta sobre
cuestiones
como la ilusión de los niños
cuando juegan a marcianos
el tiempo es la ilusión de cada
día cuando despiertas.
El tiempo cuece la lengua del
inconsciente
el tiempo me impacienta y me
persigue
cuando te despiertas sin sueño
a media noche.
El tiempo pasa y los niños
crecen
crees que lo has hecho bien
dando lo mejor de ti
el tiempo es lo único propio y
ausente.
El tiempo me aniquila
lentamente
y tú sigues creciendo sano y
risueño
y siento que el esfuerzo ha
merecido la pena.
enviat per Tomàs Camacho @ 19:33
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici