XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

dilluns, 17 de novembre del 2014

Magda Guillén Gómez

La iaia

La figura s’insinua en trànsit
per la font de la infància
per la columna dels després
per la teulada amb xemeneia
per al fris de passat continu.

Per la figura s’insinua el trànsit
de l’avui al demà passat
de la iaia que va ser princesa
de la nena que ja no ets
de l’infern de l’esperança.

De la figura s’insinua un trànsit
a l’obaga de la família
a la situació dels amics intransferibles
a la caiguda de les fulles de tardor
a l’espera d’una besada.

A la figura s’insinua trànsit
trànsit incòmode a les arrugues
a les mans buides i aspres
en un potser que pugui esperar
sense il·lusió en un present efímer.

A la teva figura hi ha un trànsit
i no dubto que serà un adéu en blanc
en la imaginació dels ignorants.

https://soundcloud.com/miwe999/la-iaia

Carmí per al pastor

Camí de terra, posada de blanc
astrolabi de colors magenta
grocs i fusta de pastor
que recorre els prats i muntanya.

Panadera d’oli d’oliva
carmí i puntes blanques a les mànigues
passatemps al taulell
i la caixa buida després de la jornada.

El mocadoret al cap per a tapar
les orelles de tant de sentir incomoditats
el mocadoret al coll que no la soga
el mocadoret per les llàgrimes de final de mes.

Carmí per al pastor que adoba ovelles
carmí per al pescador que flota al vent
carmí per a les penes
carmí per a les punyalades.

https://soundcloud.com/miwe999/carmi-per-al-pastor

Pasatiempos


El tiempo no contesta
las preguntas de cuestiones
como lo que somos ahora.

El tiempo no pregunta sobre cuestiones
como la ilusión de los niños cuando juegan a marcianos
el tiempo es la ilusión de cada día cuando despiertas.

El tiempo cuece la lengua del inconsciente
el tiempo me impacienta y me persigue
cuando te despiertas sin sueño a media noche.

El tiempo pasa y los niños crecen
crees que lo has hecho bien dando lo mejor de ti
el tiempo es lo único propio y ausente.

El tiempo me aniquila lentamente
y tú sigues creciendo sano y risueño
y siento que el esfuerzo ha merecido la pena.




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici