Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 5 de gener de 2015

Maria Dolors Renau Manen




MARE   I   FILLS


Conec  la sang des de la infància,
Vaig saber  la seva olor i el meu dolor
en un sol acte.

Conec  el fill d’abans de néixer.
Vaig saber del seu batec i el meu neguit
en un sol acte.

Va envair la fèrtil terra  del meu ventre,
esbotzà els fràgils límits dels meus  òrgans.
I allí va créixer.

Jo m’era estranya.
I estrany  era  l’infant  feixuc de carn i plors.  
Tendra basarda.
Ell  i jo vam travessar    un pont sense petjades.

Conec  el treball des de la infància.
He recollit  la brossa que d’altres oblidaven
l’he  dut a la cambra, i amb ella  he teixit
pensaments i paraules.


No us estranyi, doncs,  que em costi créixer
en  un món que coneix tan sols la sang dels altres,
els fills després de néixer
i oblida per sempre  la brossa arraconada.




.


Escriure

Escriure.
Extreure del viu del cos
treballosament
espurnes de llum liquada
incertes, desvalgudes.
Mirar-les ben de prop
fins a dissoldre’n els contorns.
Per, voraçment, apoderar-se’n
amb gest precipitat
i xuclar-les
dins   un espai   sobri i precís:

La paraula

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada