Maria Dolors Renau Manen

MARE   I   FILLS

Conec  la sang des de la infància,

Vaig saber  la seva olor i el meu dolor

en un sol acte.

Conec  el fill d’abans de néixer.

Vaig saber del seu batec i el meu neguit

en un sol acte.

Va envair la fèrtil terra  del meu ventre,

esbotzà els fràgils límits dels meus  òrgans.

I allí va créixer.

Jo m’era estranya.

I estrany  era  l’infant  feixuc de carn i plors.  

Tendra basarda.

Ell  i jo vam travessar    un pont sense petjades.

Conec  el treball des de la infància.

He recollit  la brossa que d’altres oblidaven

l’he  dut a la cambra, i amb ella  he teixit

pensaments i paraules.

No us estranyi, doncs,  que em costi créixer

en  un món que coneix tan sols la sang dels altres,

els fills després de néixer

i oblida per sempre  la brossa arraconada.

.

Escriure

Escriure.

Extreure del viu del cos

treballosament

espurnes de llum liquada

incertes, desvalgudes.

Mirar-les ben de prop

fins a dissoldre’n els contorns.

Per, voraçment, apoderar-se’n

amb gest precipitat

i xuclar-les

dins   un espai   sobri i precís:

La paraula