Anna Maria Ulldemolins Soldevila

Un bany al Marjal, als anys cinquanta

Remor de tronada llunyana,

salabror humida a la pell,

els blancs còdols, que fent de muntanya,

al davant apareixen ensems.

A l’esquena, prats i sínies

impassibles deixen passar el temps,

i en arribar a dalt la carena,

un garbuix  de valls i cims apareix.

Tot de blaus, de grisos  i verds,

un món líquid, bellugadís,  immens.

L’èxtasi,  en esglai es transforma

al veure, en un instant fugisser,

com la blavor s’empassa

el pare que tant es reconeix.

Però la temor s’espassa ,

amb alleujament  infinit,

al veure allà, a la mar llunyana,

un caparró, de riure, esclafit.

Velles oliveres trasplantades

Com en un bosc encantat,

apareixen a la vora del camí,

les seves soques centenàries.

Torturades  per la vida i el temps,

en els seus profunds plecs,

semblen protegir  follets i fades.

Qui tingués la innocència de l’infant

per no veure, de l’home, el desgavell

i, amb ulls encuriosits  i il·lusionats,

resseguir els seus forats

imaginant una mà de contes.