Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 9 de desembre de 2014

Anna Maria Ulldemolins Soldevila

Un bany al Marjal, als anys cinquanta

Remor de tronada llunyana,
salabror humida a la pell,
els blancs còdols, que fent de muntanya,
al davant apareixen ensems.
A l’esquena, prats i sínies
impassibles deixen passar el temps,
i en arribar a dalt la carena,
un garbuix  de valls i cims apareix.
Tot de blaus, de grisos  i verds,
un món líquid, bellugadís,  immens.
L’èxtasi,  en esglai es transforma
al veure, en un instant fugisser,
com la blavor s’empassa
el pare que tant es reconeix.
Però la temor s’espassa ,
amb alleujament  infinit,
al veure allà, a la mar llunyana,
un caparró, de riure, esclafit.


Velles oliveres trasplantades

Com en un bosc encantat,
apareixen a la vora del camí,
les seves soques centenàries.
Torturades  per la vida i el temps,
en els seus profunds plecs,
semblen protegir  follets i fades.
Qui tingués la innocència de l’infant
per no veure, de l’home, el desgavell
i, amb ulls encuriosits  i il·lusionats,
resseguir els seus forats

imaginant una mà de contes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada