Antoni Casals i Pascual

INSOMNIS/SOMNIS

1.

En els llavis silencis,

i en l’insomni la imatge reiterada

d’un neguit persistent.

Albires pell dins la basarda dels llençols

i un so de mars distants, reivindicant els tactes,

et pessiga les nits vençudes

pel desgavell de l’hivern.

En els llavis calfreds i en el cos livideses!

Quina mort minsa i lenta

lleva l’àncora i enllà del mar t’aboca

a platges sense sorra ni petjades!

2.

Els somnis al calaix, només recança

on descobrim els sons

de músiques incertes acompanyant

els monstres de la nit.

La lentitud de les coses com passen

ens cansa molt

i ens fa sentir-nos lluny

dels hiverns que ens assetgen.