Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 12 de desembre de 2014

Antoni Casals i Pascual



INSOMNIS/SOMNIS

1.
En els llavis silencis,
i en l’insomni la imatge reiterada
d’un neguit persistent.
Albires pell dins la basarda dels llençols
i un so de mars distants, reivindicant els tactes,
et pessiga les nits vençudes
pel desgavell de l’hivern.
En els llavis calfreds i en el cos livideses!
Quina mort minsa i lenta
lleva l’àncora i enllà del mar t’aboca
a platges sense sorra ni petjades!
2.
Els somnis al calaix, només recança
on descobrim els sons
de músiques incertes acompanyant
els monstres de la nit.
La lentitud de les coses com passen
ens cansa molt
i ens fa sentir-nos lluny

dels hiverns que ens assetgen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada