Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 11 de desembre de 2014

Carles Vall






Fresquívola brisa...
Fresquívola brisa.
Silencis mar endins,
llunàtiques metàfores...
Les persones només morim
quan el cor deixa de bategar
o l’ànima deixa d’emocionar-se,
llavors quedem amb els ulls
oberts però sense vida...
Quan les il·lusions no ens van
al galop a la sang, estem morts,
és igual que el taüt sigui una
cova o un castell amb reixes d’or,
estem morts quan ja no
ens emocionem...
La solfa cos a cos encara
em fa cantar, m’agrada
l’abraçada que es fa poema,
o quan les llàgrimes dansen
al meu pit, quan el cor
se sent orfe de vida, la carícia
que em fa estel, quan els
llavis diuen el teu nom...

L’embruix del silenci...
L’embruix del silenci
el concert de la solitud,
retrobar-se, saber-me...,
combregar de la carícia.
Cos i ànima a la vida,
al campanar del desig
campanades de passió.
Coneixement, coneixes,
mirar i veure, pell,
tendresa, solfa a deu dits,
brindem amb el somriure
de la mirada, dues boques
amb l’idioma ancestral.
Cauen paraules i floreixen
en terra bona, canten les arrels,
els rellotges engendren solitud.
La teva companyia m’abraça.

A foc lent...
En una cassola de paciència
hi posarem sentiments a foc lent
amb flames de passió,
traurem les il·lusions que
teníem al bany maria
i les deixarem a temperatura
ambient, servirem unes carícies
macerades de vida, omplirem
fins la meitat, dues copes
amb vi de convivència,
unes mirades sense maquillar,
mastegarem a poc a poc
per trobar les espines, i amb
la boca tancada per no
portar la contrària..., riure
moderat, procurarem que
els llavis no es ressequin,
no se sap mai, ens quedarem
una mica amb gana, encara
ens falta el desig...

1 comentari:

  1. Els poemes calmen l'ànima i l'esperit, i ajuden al cor a bategar...que no ens falti mai la poesia...<3

    ResponElimina