Tomàs Camacho Molina

Haikús imperfectes

Nits perfumades,

en el Alcanar nostre,

la tarongina.

Arròs al Delta,

els grocs i els verds s’ajunten,

espill de costa.

El riu baixa

segur i amb lent discórrer,

sal i arena.

Està la serra

amb capell i cauen flames,

guarda rabera.

És el faig pare,

braços creixen a l’ombra,

amb verds i rojos.

Les barques creuaven,

sense peix, amb petroli,

rara badia.

Corbs marins eren,

de Sòl de Riu, sentinelles

del riu a la vora.

A l’horitzó es veien,

dels tremolors, les grues,

perversa duna.

Busca la llenya

que l’aire porta mostra,

el fred s’acosta.

Si els camps, nostres;

deessa, l’olivera,

les planes regna.