Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 29 de desembre de 2016

Rosada Albages


Divaga

Puc mesurar el temps i les paraules?
Encara esbrino quina necessitat tinc?
Ara que tot es fon com el temps de la joventut.
Em sento germinada.
M'agrada, respirar vida a glopades subtils
Cada segon, compta. Cada minut, just.
Cada hora és. L'ara.
Escuro temps de dubtes.
Tan arrauxada sóc.
Que no li dic que no, al disbarat.
És més, el miro amb curiositat.
Un dia gris. És un bon dia gris!!!
No vull viure esverada, però si aprofitant
Cada alè meravellós.
I cap al vespre aprendre a ser calmosa.
El temps m'ensenyarà, com mesurar les paraules.
Posaré claredat a la façana de la meva vida.
Però ara!!!, aprofito i la visc.
ENYORO

Que enyoro?
Enyoro quan tenia
el neguit de veure't.
Enyoro tots els meus petons
que llençava al vent.
Enyoro creure amb ànima
Com ho feia, quan encara
no havia despertat.
Enyoro aquells cels estelats
de qualsevol nit, extremenya.
Enyoro la plaça i l'essència
del meu oncle tallant pernil,
les rialles blanques, aquestes
També les enyoro i el riu i les teves
cartes com m'agradaven
les teves cartes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada