XII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

dimecres, 15 de gener de 2020

Montse Pallarés


LA LLUNA SERENA


Quan la lluna treurà el nas de dintre els núvols,
jo estaré esperant l'onada somorta que vindrà a mi
fent-me pessigolles als dits
i deixant-me a la gola gust de nostàlgia.

Quan estarà prop el matí,
la llum es tornarà blava, groga, taronja...
Jo aniré despertant entre els teus somnis,
esquinçant promeses i records no complits.

Les hores estaran adormides amagant realitats,
passejaré pels carrers que són adormits,
la meva soledat anirà encenent llums a la fosca
i ploraré de veure les roses semes al matí.

Les onades em criden al repòs
entre les boires d'aquest somni,
m'atreu la llunyania per atrapar els meus desitjos,
no vull deixar-los per acabar de complir.

Tanco els ulls, em falta l'alè,
veig un buit blanc, una llarga platja de temps,
entre tuls de somnis, he passat la nit,
ara me'n vaig buscant la lluna serena, marxo mar endins.


                                                                                                                        Agost 2019
https://www.facebook.com/100004308679378/videos/1549730645180543/

0 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici