XII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

dimecres, 15 de gener de 2020

Carme Cruelles Rosales


La paret de gel


I
Les aus fugitives
són esclats de llum
que voleien frenètiques
i et retenen
els ulls i el gest.
El vidre deixa fondre’s
la claror que vol ser
el preludi d’un blau
fet del brunzir d’algun insecte.
Mentre, tu, silent i fred
marxes lluny
on jo no puc 
fer-te companyia.





       II


L’aigua s’amaga
als pous dels deserts
per filtrar el teu somriure
que té esquitx d’ona.
La paret de gel
envolta la casa.
Mentre, voles lluny
com un foc extingit
de mirada distreta.
I jo podria ser tu
si em deixessis entrar.













       III
Et bressolen els dies
que tenen silenci
de núvol.
Amb l’idioma dels ulls
em parles dels arbres,
de cordes i llibretes
de tots colors.
Abdicarem, si cal,
del temps

que et vol espectre.

https://youtu.be/UVmPAOC6b6A

0 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici