Anna Maria Ulldemolins Soldevila

CASA MEVA, CASA DEL METGE RURAL

La porta sempre oberta,

ni diumenges ni cap festa,

vint-i-quatre hores al dia

i tres-cents seixanta-cinc dies l'any.

Així era la nostra vida,

una vida de servei constant.

Les vacances ni olorar-les,

'Els malalts no tenen horari'

deia el meu pare com la cosa més natural.

Quan ell no era a casa,

la mare el substituïa

fent tot el què podia

a l'hora de rebre qui acudia buscant remei pel seu mal.

Es posava ràpidament en marxa

i mentre el marit localitzava,

ella feia el què sabia

per alleugerir el malalt.

Tota la família era un equip,

tota la casa era un hospital,

la medicina es vivia

com un fet sacerdotal.

Tothom sabia quin era el seu lloc,

tothom sabia com procedir

l'empatia era la norma

i la discreció cabdal.

https://app.box.com/s/sqvmojma8aj3nuqrguxd3p7qlylw8gc6

ELS PARDALS

Menuts i sorollosos,

planten cara al fred hivern

mentre busquen, delerosos,

el menjar per tot arreu.

Esperant la primavera,

portadora del bon temps,

s'arraceren on poden

mentre fan el cor valent.

Se'ls pot veure sota la pluja

esponjant-se el plomissol

mentre estòics i resignats,

planten cara al vent del nord.

Pardalets estimats

sou humils i desconfiats.

Feu bé de fugir de l'home

i també de fugir dels gats.

https://app.box.com/s/ea2l84td4e4jxz8csavckbax21xwzg1y