Ramon Adell Chillida

A UNA MESTRA

Soc poeta per encàrrec.

Esta no me l'ha encarregat ningú,

orgullós de ser ton pare,

Estos versos són per a tu.

Buscava les millors paraules,

escriure una poesia,

era difícil de trobar-les,

eren per a la meua filla.

Amb els llibres de poetes,

entre tots els millors,

cap dels que fullejava

no els trobava mereixedors.

Recordo quan anaves a escola

i mai ens vas fer rabiar,

com t'agradava el que feies,

començaves a estudiar.

Pubilla de la teua quinta,

escollida l'any dos mil.

I faries el batxillerat

a l'Institut Sòl de Riu.

Tortosa, després, Tarragona,

seguiries estudiant

perquè volies ser mestra;

per a tu, el més important.

Fent de mestra de poble en poble,

mai vas perdre la il·lusió

fins que arribà el dia

de la teua titulació.

Ara formaràs part

d'aquesta administració.

Ho tenies ben guanyat,

per a mi, ets la millor.

La que em corregeix els versos,

la meua estimada mestra,

que el poc que vaig anar a l'escola

n'hagués tingut una com aquesta.

Compliré els vuitanta anys,

soc el més feliç del món,

tinc la sort de tenir una filla

que m'ho ha donat tot.

Quan tindreu la meua edat,

potser llavors ho entendreu:

el goig de tenir una  mestra.

Això,  no ho sap ni Déu.

Lo més bonic de tot

és celebrar-ho en vida,

sentir l'orgull de pare

junt amb tota la família.

Gràcies a la meua mestra,

avui, estem tots aquí,

vull recordar els nostres pares,

si també ho poguessen gaudir.

No vull acabar estos versos

sense fer el prec més gran.

Este és per a tu, Manel,

i els meus nets Nil i Ian.

Deixo la vostra mama

a les vostres mans,

esta és la meua filla,

me l'heu de seguir cuidant.