Ventura Galiana

M’agrada que’m robes

la meva soledat,

per un instant de companyia

i omples, amb quatre paraules

els meus silencis.

Que’m facis sentir als meus dits

aquest pressentiment de roses,

fent dels teus cabells

l’arc de la passió.

Que importa, si els estels

fa segles que no hi son;

si molt abans, 

ens apagarem nosaltres.

Estimo aquest instant,

que uns llavis, treguin la pols

de la meva copa;

uns llavis fugitius 

amb la mateixa condemna,

d’haver viscut la màgia

d’un cec davant del mar,

fins que va sentir al passar

el frec, de les teves mans. 

Que importa si els estels

fa segles que no hi son,

si molt abans,

ens apagarem nosaltres.

Estimo aquest instant que som tu i jo.

La poesia desfà els nusos

de les meves paraules,

quan els meus dits acaronen 

els solcs de la teva esquena;

quan ningú com tu

toca els meus secrets acords,

escric els meus versos 

amb els cinc sentits

com un murmuri;

pensant demanar un cop més 

un ball més, 

només un ball, amb tu.

Soc el teu raier

pels carrers per on hem viscut,

on cada cop de rem

dibuixa el contorn de les teves cales,

fins al demà,

quan sigui l'alba.

Vaig camí del silenci,

Amb un ram d’olivera,

però encara no,

amb la branca d’un xiprer.

Vora el riu,

faig un cant a la estima,

a la meva parla i a la pau,

que mai prescriu.

És una manera de mirar el mon.

En mirar al passat,

si no és amb sentiment,

he sentit per un instant

la fredor dels museus.

Ho dic des del més profund

del meu cos; a flor de pell.

No serem més lliures

per cridar amb ràbia

cants de llibertat,

si no sabem empatitzar

amb la llibertat dels altres.

ni serem més,

trepitjant el cos i la dignitat,

dels caminants.

Vaig camí del silenci,

amb un ram d’olivera;

però encara no,

amb la branca d’un xiprer.

Que donaria jo 

per un dia de pluja

per un dia més d'estimar

esta bé, és així,

quan ens sentim perduts 

per un moment 

que no sigui tant per sempre,

només per un instant. 

Que donaria jo

per una mirada més 

per un somriure 

i dir, està bé 

que sigui així, per un instant

que ens quedi per sempre.

La vida s'ho val 

Que donaria jo

per un dia de pluja 

quan has pogut estimar.