Josepa Ribera Vallès

 

La vida és el que tenim

Aprofitar-la o desaprofitar-la

sempre, depèn de nosaltres.

De les voltes que ens dona,

i de les que nosaltres sapiguem recollir. 

Tot plegat, un munt de possibilitats. 

Que són i no són. Que seran o no seran.

Hi ha qui accepta: menjar, dormir i 

ganduleria. I no es qüestiona res.

I nosaltres… Preguntes pel cap.

I sempre buscant respostes.

Paraules i qüestions 

que no ens deixen dormir,

o que ens disgusten, 

ens treuen la son de les orelles.

I l'enveja i l'odi. I les traven queites

declarades o a les fosques.

Dolorós és adonar-se 

què reina profundament

l'individualisme més acèrrim.

La vida. Hormones, vitamines,

energia, plaer, saviesa, estimació, 

caliu, contacte, coneixements,

alegria, futur...

Cerquem-la amb ganes.

Compartim-la amb desig.

No en tenim, ni en tindrem

cap altre oportunitat!

12-3-2024

Rebel

Aquesta paraula és part important

i directora de la meva vida.

Segurament d'infant i adolescent,

de dona madura amb responsabilitats,

o d’àvia que volen que sigui...

de quina manera?

Els anys és fan i hi són. 

Els pensaments, els desitjos,

i les decisions, no es poden negar.

Si, evolucionar!

Cap a on és l’evolució?

Segons el que aprenem pel camí. 

Ens tornem més negatius,

més susceptibles, més estranys,

més esquerps, mes o menys creients,

menys predisposats a acceptar 

o entendre, o potser ens erradiquem

en postures!

Jo vull seguir essent rebel.

I sincera, i lliure. I fomentar

la Pau i la concòrdia.

I les paraules lliures,

i el respecte a les persones.

I fer el menys mal possible,

a ningú. I què a mi no me'n facin.

O que sigui poc. Que pugui viure

i superar-me!

30-7-2024