Rafael Haro Sancho

 

AVUI ENCARA

Es diposita en els meus ulls reflex 

de la incansable dansa de la flama.

En candeler encès rau el ciri blanc

emparat per lliris de muntanya,

genera obagues en feixucs cairells,

insistents tropells llaurant tots els dubtes

en l’ànima que em du, com una ment,

entre les salvatgines del carrer.

Antic altar cisellat en roca mare,

esculpit marbre amb bronze esquerp

fou dolgudes mans de gana preses,

fam com set, camí setiat d’espines,

aposta en esperar llum al lluny

fulgor com un tresor, com un consol,

com un gresol marcant curs i pas

com un far damunt d’aquesta mar.

Fines tovalles de lli, el llibre sant,

litúrgia capvespral, entra el fred

pel campanar repicant a missa.

Sec cansat en banc de fusta tova

alçant ulls i esperit cap al cimbori,

entro dins de mi com ocell al niu,

aspiro intens del gòtic encens,

olíban i mirra en pols de l’arbre vell,

bàlsam mistèric a casa de Déu.

Llueixen torxes de la raó enceses,

enceguen torxes per la raó enceses,

rau l’esperit que més enllà demana

com perdut en una mar de núvols.

Tràgica és la petjada de l’home

que sobre l’home la seva ràbia imposa,

funesta la veu que amb Déu o sense

misèria i fam com espases branden.

Catastròfica la guerra que el dolor causa,

catastròfic afany que el món acaba.

No és saber d’on venim i on anem,

és viure el que vivim, intens present,

des de l’estima al millor que som

éssers en natura on el refugi fem, 

éssers de natura conhort cerquem.

I em plau creure perquè no entenc,

i el que entenc em porta a Vós,

essència trobada en ser,

més esperit que seny.

La pregunta no espera resposta,

bombes cauen sobre el trespol,

arbres cremen negant la Terra,

aigües tèrboles la font marceixen.

Es repeteix eterna la mort d’Abel,

l’odi s’escampa com un flagell,

el germà mata el germà;

el fill, el pare; l’home, la dona,

l’home, l’home, occint-ho tot.

Temptejo un a un els Vostres noms,

l’orgue exhala cantates de Bach,

trobar-vos en cadascun dels cors,

com les notes que ara escolto,

seria una llum dins la foscor,

un far de pau en negra nit.