Jaume C. Pons Alorda

L’espill prodigiós

Crec en el dia
perquè conec el fragment de nit
que cadascú porta en el seu dins.
Però, per què creu tothom
que la pedra és muda? Ans la pedra no calla,
crida tant que ni la sentim, tot arrecerant-nos
als profunds sepulcres celestes:
absoluta fondària dels cels que en nosaltres fan corona
escolant-se purpúriament sobre el nostre esguard emancipat.
Llavors, envoltats de destrals i dagues, resplendim i resplendim
davall del sol, plat de pus lluminós
que evidencia la podridura còsmica
com una gangrena extraordinària.

http://www.youtube.com/watch?v=1Zz0385pA9Q&feature=related