Marta Sans Valls

L’HIVERN I LA PRIMAVERA

A tu, papa 

 a la mort que ens partí la vida

vinc, dels teus ulls que parlen

dels amelers florits a ple hivern

de ser com una barca

i no tenir cap rem

sento les campanades

que no toquen als cors

ni a la foscor que rebossa

enmig de tots estos plors

i parlaré del silenci

dels dies que es farien llargs

de la lleugeresa dels cossos

dels teus ulls que callaran