Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 19 de gener de 2010

Antoni Casals i Pascual

Haikús del mirall

¿És un deliri

en el mirall, la imatge,

o el teu fantasma?



El plor d'un arbre

arriba per portar-te

tristes distàncies.



Cal·ligrafies

als murs del teu silenci

criden proclames.



Amb desmesura

propugnes incerteses:

ets tu, o ets l'altre?



Et desconeixes,

tu mateix quan et mires:

espills s'esquerden



No hi ha tendresa

mirall endins, ni marges.

Sols incertesa.



Com breu murmuri,

sents com passen les coses:

udola l'aire.

19 de gener de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada