XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

diumenge, 13 de febrer del 2011

Cèlia Reverter Reverter

Presa dels teus mots


M'impregno de pluja d'hivern
rere les finestres glaçades
sota endormiscats munts de mantes
entre llanes de tots colors.
I m'endinso en la teva història
embriagada per la màgia
com la caputxeta ho fa al bosc
i com el menut patufet,
a la fosca panxa del bou.
M'agrada respirar profund
i sentir total llibertat,
fugir per viure en altres mons
tot i ser presa dels teus mots.


Lluny de veritats somortes


Boca eixuta de paraules,
somni impregnat de demà.
Solitud, immensitat,
nostàlgia, pensaments,
lent el temps fugisser.
Com quan voldries cantar una cançó
i sents que has perdut la tonada.
Com quan cridaries ben fort
i sents tenir la veu ofegada.
I t'aixoplugues en el silenci,
lluny de veritats somortes.

5 comentaris:

Blogger onatge ha dit...

Mentre estiguis presa d'uns mots, cal pensar que és perquè et són agradables, perquè hi ets sensible...

Des del far bona nit.
onatge

13 de febrer del 2011, a les 22:29  
Blogger onatge ha dit...

Ai! el silenci, de vegades és abraçada, altres llum, o quan un crit mut, o la companyia dins del gran crit...

Des del far una abraçada.
onatge

13 de febrer del 2011, a les 22:30  
Blogger El Company de Venus ha dit...

Dos poemes amb profunditat. M'han agradat molt, sí!

15 de febrer del 2011, a les 13:56  
Blogger mer ha dit...

Pluja d’hivern, finestres glaçades i llanes de colors que donen vida a la veu ofegada, al silenci i recuperes l’alè per recuperar les paraules d’una boca que restava eixuta. Dos poemes amb personalitat, amb missatge i destí, felicitats.

15 de febrer del 2011, a les 19:48  
Blogger mar ha dit...

les teves paraules em ressonen...
a dins, ben endins...
les paraules punyents a voltes...
es tornen dolces amb l'esguard d'una mirada, d'un tímid somrís... em piquen l'ullet en aquests versos... m'atreuen al fons de mi i em descobreixo en les llàgrimes de la pluja, en la fredor d'uns vidres que miren més enllà del fred... a on albiren altres primaveres... i em retrobo en el silenci, en el meu silenci que fuig de realitats capgirades... i començo de nou...

m'agradaria molt ser-hi!
petons dolços bonica!

10 de març del 2011, a les 16:14  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici