Baltasar Casanova Giner

Evohé, Evohé.

Asseguda damunt meu
sents
com l’arena del rellotge de la meua vida
s’esmuny
dintre el teu cos i ascendix,
ingràvida,
violant totes les lleis físiques
per emplenar el teu espai.

I l’aroma del teu mar
impregna
cada gra d’arena del meu vell rellotge
que, intemporalment invertit,
rep i dóna
amb el ritme incert dels moments trobats
en el temps en què els moments incerts
esdevingueren
l’únic espai, l’únic temps real.

T’encerclo entre els meus braços
Amb calma mediterrània.
Me dixo anar entre les teues cames.
Roda l’ona, crestall d’escumes que remou les aigües.
Solca la rella el solc.
En el teu mar, veles farcides d’aire,
Palometes de sucre.

Com me plau
encauar-me
entre les teues cames.
Passions humides,
rojos de foc,
carns enceses.
I el teu goig
com un iman
me lliga la mirada.

Com me plau.

Proses trencades

Sobre una capsa de cartó,
Lo cap enfonsat sobre el pit,
Assegut en tu mateix.
Poesia no escrita,
Carrers no creuats,
Camins mal escollits.
Galops de cavall.

Vora una porta ro0ja: McDonalds.
Hamburhuesa de platja.
Estiu d’anglesos i alemanys.
Enquadraments japonesos.
Lligues italians.

Sobre una capsa de cartó
Xafada.
Vençut
Vora una porta roja.
Galops de cavall.