Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 23 de febrer de 2013

Cèlia Reverter





Propòsit

Ferm propòsit difícil d'aconseguir,
distàncies empreses una nit.
Enrere queden els mots pronunciats,
desmesurades, les passes que no avançàvem.
De cercar clarianes, potser no és el moment
o pot ser que això no sigui tot.
Imatge furtiva que amaga
la quimera d'encisar-te
i de no trobar-te, la temor.
Ignorem si la veritat és absoluta,
si la il·lusió és sacsejada
tal vegada, per la manca de carícies
i tantes vegades per la necessitat d'estimar.

No és tan difícil


No és tan difícil somiar
quan et ronda l'enyor
de la mirada perduda
en aquell temps passat.
De l'instant precís,
el detall d'allò que captes,
en un obrir i tancar d'ulls,
el moment més feliç.
Per dintre el canal amb peus descalços,
un somriure i els pantalons banyats.
El pes del sol llaura la pell del pare
i la suor li solca les arrugues
mentre cava la terra amb l'aixada a les mans.
La mare, des del rafal de la casa,
ens esguarda amb els seus ulls verds
i amb un gest quotidià,
s'eixuga les mans amb el davantal florit
sorgit de vestits de diumenges apedaçats.
No és tan difícil somiar,
des del meu cantó de la mar,
el moment més feliç
quan l'he tingut a les mans.
Amb peus descalços i un somriure
palpo el record d'estius caducats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada