Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 10 de febrer de 2013

Maria Josep Margalef Sagristà



On aniré?


On aniré que el dia no em sigui nit fosca,

on aniré que la nit com un llamp no em travessi?

On aniré per retrobar aquella aroma de préssec de

mel a la pell i als ossos i al cor!



Incert camí és la vida

Incert camí és la vida,
orbs de nosaltres mateixos!

Què se n’ha fet
d’aquell jardí de roses,
d’aquella mar de dofins i
sirenes,
d’aquella joia de viure
que assaboria
tota fruita dolça?
Raïms i maçanes i
préssecs,
prunes groguenques
i clàudies.

Incert camí és la vida,
orbs de nosaltres mateixos!

Què se n’ha fet
d’aquell riure
que omplia els racons
de la casa on vivia?
Què se n’ha fet d’aquell
dormir encantat?

Incert camí és la vida,
orbs de nosaltres mateixos!

He perdut les sabors
de la taula,
He oblidat les aromes
del viure,
no veig remei que
guareixi mes nafres.

Incert camí és la vida,
orbs de nosaltres mateixos!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada