Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 23 de febrer de 2013

Josepa Ribera Vallès



Pastilla…

Me’n dono una pastilla,
a la capsa hi posa: optimisme.

No es mastega, es paladeja.
S’abstreu de dins. Es mostra fora.

No es ven, no es compra.
Es regala, s'expandeix.

Està en català,
i es pot traduir, a més llengües.

L’entenen els americans,
els alemanys, els xinesos... a l'Àfrica,
a tots els països, dialectes, i tots els territoris.
Els que tenen discapacitats,
i malalties mentals massa arrelades.
Comarques, o mares pàtries, corresponents.

No fa cap nus al estómac.
No té contraindicacions.
No caldrà medicar-se, de res més. Mai més.

Caldrà comunicar-se,
Fer-la extensible, fer-la comuna,
Fer-la viable, fer-la amablement.

Dir les coses de veritat i respecte.

Veritat i respecte.

Aprenguem d’una vegada...
a ser –ja– persones!

14-1-2013


Pregunteta


Insistent la pregunteta.
Mala deixondis, mala dallonses... la pregunteta!

Cap sorpresa.
Esperada. Poc original. Corrosiva.
Maquiavèl·lica. Mestressa de l’embolic.
Assaltadora, de caps ben pensants.

Sarcàstica. Busca-raons.
Emprenyadora. Emprenyada.
Rebotada. Directa.

Pregunteta...
Ja tardes. Bonica!

17-1-2013


Que vius dues vides en una

I vius dues vides en una.
Parles poc i parles bé,
Una vegada i després dues, i una altra.

Les vides, es distancien.
Corres per ajuntar-les.
Et distancies, per retrobar-les de nou.
T’amanyagues, d’espera.

Si tu no ho fas, no es fa.
Si tu no rondines, no s’apropa l’hora.

Dues vides. Una vida.
Ningú ho sabrà, no ho diguis.

Ho han dit, els teus ulls de nit,
I està escrit als estels.

17-1-2013


Semblen quinze

Brollador de paraules nues.

Seca-moll de revolucions captives.

Paraules en cargols descarrilats.

Rínxols d’or de poetessa.

Falten dits, per tants de comptes.

Falten capsetes,
per guardar el soroll d’aquests vents que rodolen.

Fa fred ara. Tinc el cor calent d’aforismes,
i els dits atontats, de sons i lletres desbocades.


El cap mentrestant rumia
el son, domina sobre les parpelles.

No puc parar de aparellar mots.

No soc ningú, i em sento tota jo a l’hora.

Passa la mandra,
m’arreplega el so del campanar.

Trànsit obert, vies enfora.

Caram, que es fa tard.

Produir parint metàfores.
Practico sexe de constància.

Se'm desferma la veu,
Treballaré fins a cansar-me...

15-1-2013


Sexe

Parlar de sexe
em resulta el que vol dir el nom...

de primer, nua...

Nua de cos i ànima. Nua de pensament i gest,
nua d’anys d'experiència i de silencis,
i de motius expressos per callar, a callar i evitar el to.

Nua, lleugera i frívola d’equipatge.

Quan parlem de sexe, hi ha qui hi fa broma,
qui engrandeix el seu moment, disfressat d’amic
qui fa metàfores, i diu coses a mitges tintes.

Què té el sexe, que no faci la paraula,
en l’efecte de despullar?...

No puc dir res més ara.

Estic nua davant del meu mirall, em somriu la imatge,
i també em retorna l’altra imatge enfurrunyada,
que es va colar dins meu, fa dècades.

No sé qui sóc jo, si aquella o aquesta.
O segurament, totes dues.

Un sexe em reclama des de l’oblit on el mantinc.
I paraules, reboten pel meu cap...
Pardalets que xiuxiuegen,
paraules petites de músiques grans,
que només surten de mi.

Sexe despullat,
en papers en blanc que embruto,
i que s’amunteguen damunt la taula,
on segueixo gargotejant lletres, mots i noms,
que vull.

El cos se m’arrauleix de fred.
Busca l’abraçada, de la teva complaença.

I de les paraules sinceres i feridores,
brollen llàgrimes de sentiment pur...
que les porta cap al defora!.

9-1-2013


Tros



Cada pam de terra
forma un senyal,
i composa un territori.

Cada pam s’atansa a l’home,
i accepta silenciosament
el trepig de la dona.
Plegats. Persones.

Cada pam, enamora.
Cada pam frisa pels sentits.
Sento i dono paraules incoherents
que tu també recites,
en la teva descoberta.
I aquest tresor i aquest desig,
nomes té un nom entre els noms.

És diu: pàtria.

15-1-2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada