Manuel Pèrez Bonfill

MATERNITAT

A Cinta Sabaté

Poca cosa és el fang

sinó un vestit

per a la festa obscura.

Ja estem cuits

i adobats,

tan llestos de semença

que, en tombar pèls revolts

del laberint grotesc,

el volum es fa goig i la faldila

esclava de nadons, com si fos

la prestidigitació d’un foc

que, no essent dels déus,

ni Prometeu se n’estaria.

La festa obscura

s’aplica pels fondals:

serà cosa, ara, de vestir-nos.

PERDEDORA

¿Què vas veure

-agafada

a les meves mans-,

d’apocalíptic

i hòrrid,

que et desorbitava

els ulls

-filleta-mare-

tot just,

abans d’anar-te’n

definitivament?

PERDEDOR

Un sota el llençol,

damunt de la llitera,

amb un estrany somrís

-irònic-, pare.

I jo, que et pensava

-et veia-, allà

-a l’exili-,

al dipòsit de cadàvers.

QUI NO POT SEGAR, ESPIGOLA -sonet

Tot d’amagat, col·lecciono paraules

que els poetes menystenen, com ara

estenedor, ungüent de serp, canut,

potera, conveni col·lectiu i catxa:

clítoris, botnada, bit, freqüència

modulada, estora, putada, economía

de mercat, becaina, cotna, xeflis,

meliguera, escrot, camàlic, melsa,

micro-ones, caixa d’estalvis, mec,

escalfa-braguetes, tornavís, ferum

a trigre, consistori, i moltes més.

Les escric pel re-vers dels sobres

usats, i les remeto als remetents.

Així no s’esgarrien pels poemaris.

TIST

Als baix-relleus

mesopotàmics

el tist es cruspia

les corol·les.

Vés a saber per què.