Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 14 de febrer de 2013

Manuel Pèrez Bonfill





MATERNITAT
A Cinta Sabaté


Poca cosa és el fang
sinó un vestit
per a la festa obscura.

Ja estem cuits
i adobats,
tan llestos de semença
que, en tombar pèls revolts
del laberint grotesc,
el volum es fa goig i la faldila
esclava de nadons, com si fos
la prestidigitació d’un foc
que, no essent dels déus,
ni Prometeu se n’estaria.
La festa obscura
s’aplica pels fondals:
serà cosa, ara, de vestir-nos.


PERDEDORA

¿Què vas veure
-agafada
a les meves mans-,
d’apocalíptic
i hòrrid,
que et desorbitava
els ulls
-filleta-mare-
tot just,
abans d’anar-te’n
definitivament?

PERDEDOR


Un sota el llençol,
damunt de la llitera,
amb un estrany somrís
-irònic-, pare.

I jo, que et pensava
-et veia-, allà
-a l’exili-,
al dipòsit de cadàvers.


QUI NO POT SEGAR, ESPIGOLA -sonet


Tot d’amagat, col·lecciono paraules
que els poetes menystenen, com ara
estenedor, ungüent de serp, canut,
potera, conveni col·lectiu i catxa:

clítoris, botnada, bit, freqüència
modulada, estora, putada, economía
de mercat, becaina, cotna, xeflis,
meliguera, escrot, camàlic, melsa,

micro-ones, caixa d’estalvis, mec,
escalfa-braguetes, tornavís, ferum
a trigre, consistori, i moltes més.

Les escric pel re-vers dels sobres
usats, i les remeto als remetents.
Així no s’esgarrien pels poemaris.


TIST


Als baix-relleus
mesopotàmics
el tist es cruspia
les corol·les.
Vés a saber per què.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada