Tomàs Camacho Molina
PETITA COL·LECCIÓ DE PSEUDOHAIKÚS
(FRUSTRACIÓ A OLOT)
Bany
de teules,
cases
molt antigues,
fons
lluminós.
L'hivern
plora,
els
núvols trauen les gotes:
suc
de vida.
Busca
d'or espill
i
troba paret mòbil,
flor
de soledat.
Aupa
les mans,
enlaira
els ulls:
aixeca
castells.
Llaura
la terra,
remou
les entranyes,
labora
el fruit.
Una
parpella
cluca
els ulls sols,
navalla-lluna.
Tot
tacte naix
i
la soca aixeca:
efervescència.
Suca
la llet,
regalima
nata,
encén
el coet.
Busca
la nau,
endinsat
en la mar,
navega
tot sol.
Senda
màgica,
altura
pels ulls,
regal
de llum.
Els
pensaments
naixen
del teu fons.
Tot
és misteri.
Dóna
la mà
sense
cap recança,
rebràs
un pom.
Somriu
de grat,
un
espill et tornarà
ales
de llum.
També
els versos
poden
ser eteris
o
fer-se roc.
1 comentaris:
Dóna la mà
sense cap recança,
rebràs un pom.
Somriu de grat,
un espill et tornarà
ales de llum.
Ets un gran poeta, Tomàs, em felicito per ser amiga teva
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici