Carles Vall

Ferida oberta...

Ferida oberta

cos de poema,

bateig de sang

a cada vers.

Solitud a cor obert.

Vida llaurada

sense sembrar.

Dues mans a la

rosada de viure.

Destins predestinats...?

No, pedres ran de peus.

Somriures a ull nu.

El mussol sempre

amb la boca tancada...

Les estrelles s’asseuen a la

falda de les il·lusions.

Uns llavis sense filferro d’espines.

Proximitats a flor de pell.

Pa de capvespre,

aigua de lluna.

Tu i jo en el camí

que du a la creu de terme.

Al jardí del teu somriure,

m’hi perdo en flor...

Dona

Nascuda per ser lliure

amb la teva llibertat.

Cap cadena de cap classe

pot ser la teva presó

ni esclavitzar-te...

Sense Tu no hi ha vida.

La Terra és Dona, com l’aigua,

com la Lluna, la il·lusió,

la carícia, la passió...

Ets música a la

dansa de la vida.

Ets somni a la

realitat del dia a dia.

Nascuda nena Dona persona

sense la supervisió

ni aprovació de cap home.

No és un objecte,

ni té l’etiqueta del preu,

ni una andròmina,

ni és una màquina

de plaer, ni l’esclava

de ningú, he dit

de ningú!

Alegria

L'alegria no és un vi,
ni un silenci, ni un crit,
ni buidor, tampoc solitud,
ni un brindis sense copa,
ni un foc sense flames..., 
ni tenir sempre un
no a la boca..., 

ni fer-se l'amor
en solitari..., ni dir
sempre que sí,
ni cercar un lloc
que en venguin...,

alegria és el que Tu
sents i vius dintre teu
i comparteixes, i empeltes
i abraces i petoneges...,

el somriure que neix als
teus llavis sense dir res...,
és alegria, quan el cor
et canta un nom,
i l'eco et du la vostra cançó...

Quina és la teva alegria...