Albert Guiu Bagés

Todo necio
confunde valor y precio.

Antonio Machado

Recordant la iaia Remei


Quelcom colpeja des de l'esgorfa
desvetllant-me d'un itinerari oníric:
Pujo les escales, el soroll em sona,
ve d'un bagul on hi ha calendaris grocs:
l'obro i d'un bot apareix un nen,
felicitats!!! em diu, m'abraça!!!
Nit amunt, el cel mostra alguns estels,
l'infant n'assenyala un, mira, la iaia,
tots dos ens enlairem amb les ninetes o el cor,
vés a saber, és tan quiet
i paradoxalment fantàstic el viatge.
Contemplem la pagesa enamorada de la terra
amb somrís d'un groc de llimoner cridaner:
a ell li regala un eucaliptus,
a mi una mirada de complicitat
ornada amb la seva veu:
–A voltes tot plegat costa, oi, Albert?
–Sí, iaia, a voltes costa.
–Però tot plegat a voltes és tan bonic,
com la primera cirera al bec del pardal
o el gust dels melons que et duia
o els panellets de Tots Sants
que amb tant delit feia per a tu.
–O com l'eucaliptus que m'has regalat.
–A què té gust?
–A infantesa i a persona inoblidable.
–Compte Albert, fins i tot els estels s'apaguen.
–Sí, iaia, però l'infinit de l'eucaliptus no.
–Tots tres riem: el nen, la iaia Remei
i jo que en faig quaranta-dos.
Baixo les escales sol,
el nen ha tornat al bagul de les màgies,
al mitològic món de les fotografies.

A l'alba, al cel, no hi ha estels,
però sí que queda al paladar
de qui contempla al mirall el meu rostre:
La sentor i el sabor de tots els eucaliptus
que de nen em regalà la iaia,
ensenyant-me que la felicitat de veres
pot esdevenir tan senzilla
i contradictòriament inversemblant,
com assaborir un eucaliptus
vingut de la nit estelada,
amb el paladar d'un nen fugit
i el cor d'un nét agraït.