Emigdi Subirats Sebastià

JO, ARMAND ROBERT

A Armand Robert, Brigadista

(Campredó 27 d'abril de 2013, dies abans d'endegar les Jornades brigadistes de Campredó... en homenatge al brigadista Armand Robert, que va deixar petjada escrita a la torre templera de Campredó dies abans del sagnant pas de l'Ebre de la matinada del 25 de juliol de 1938)

De terra llunyana, amb ment ben sana,

solidari tostemps amb el poble que pateix,

sóc el brigadista proletari que serveix

el món ben lliure i, ara, la terra catalana.

Sóc flamenc, irlandès o francès,

parlo la llengua nascuda a les entranyes,

lluito amb el cor per serres abans estranyes,

el cor em bat al front, amb el pes de les armes.

Cavalls és l'indret del món on lluitarà,

el vertader lluitador antifeixista,

cauran les cadenes i el món sencer veurà,

com valent és l'home nou socialista!

Construirem una nova humanitat,

amb ideals obrers, anhels ben sans,

enlairarem la bandera de la llibertat,

lluitant pel món, lluitant pels catalans.

Jo, Armand Robert

Vertader proletari, de l'exèrcit de l'Ebre,

llibertari de totes les parts del món,

donaré la sang pel meu ideari,

car la tirania ma ment no pot concebre.

Comunista sempre i amb cor obrer,

ni banderes ni pàtries m'acompanyen,

la meua pàtria és la terra,

el meu país el món sencer.

Amb el fusell a la mà i sense cap por

guardo ben dins nobles sentiments,

aquells humans que lluiten pel feixisme

que cal abatre sense contemplació.

Construirem un món lliure i solidari,

bastirem la pàtria dels humans sense races

supremes, ni imperis, ni déus ni senyors,

enlairant la bandera del nostre esperit humanitari.

Trencarem cadenes que empresonen,

no passaran idees dels feixistes,

vencerem els enemics de la llibertat,

serem adversaris de la inhumanitat.

(Campredó, 28 d'abril, preparant les jornades d'homenatge als brigadistes)

ELL, ARMAND ROBERT

Parlava francès i era alt i amb ideals

universals, amb banderes de tots colors

i mocadors rojos i el cor encès,

la flama obrera d'esperit proletari,

l'anhel llibertari de qui mai serà oprimit.

Vora l'Ebre, en una torre de la història

contempla el riu català amb més cabal,

pensa en la terra belga llunyana,

escriu en francès versos ben humans.

Ell, l'Armand... Robert, dels vertaders

proletaris, de la brigada la Marselleise.

Recorda la mare estimada, 

exhalta el govern dels obrers.

El pas de l'Ebre és a un pas,

minuts d'incert, de por i recel.

A mitjanit, tot serà un crit de foc.

Ell, l'Armand, soldat, poeta en francès.

(A la memòria dels 1600 soldats que varen perdre la vida al pas de l'Ebre durant la matinada del 25 de juliol de 1938, enguany fa 75 anys... escrit instants abans de les 12 de la nit del 24 de juliol de 2013)

CAVALLS

Cavalls, serralada de la història,

espill d'una memòria que retrata

uns temps de sang i  cruesa.

Quan la metralla esclata

esclafa el cos i el cor,

d'un jove que combat per ideals,

i troba una mort sobtada.

Una serra carregada de record,

l'idealista que venia del món llunyà,

el soldat de lleva, fill de la terra,

el jove que sabia per què lluitava,

aquell que li posaren un fusell a la mà.

Cavalls, serra ensagnada,

espill d'allò que mai torni a ser,

odi i sang s'agermanaven,

en el drama d'una terra en dol,

als teus turons i als de Pàndols.

BRIGADISTA

Venires amb una idea clara,

et volies menjar el món,

salvar una terra llunyana

d'un règim que retratava

horror tolitari, i creences

cavernàries que t'horroritzaven.

Venires per fer reviure

l'esperança, noble ideal

de conviure en llibertat,

per la classe obrera,

per la gent més sincera,

per acabar amb tanta crueltat.

Venires a una terra ibèrica,

i lluitares a l'Ebre valentment,

veieres l'horror i la ferotgia,

menjares el pa del soldat ufà,

Plorares la mort dels ideals,

plorares la mort de tants companys.

CORBERA

Passaren els corbs d'acer

i amb metralla causaren horror,

la destrucció d'un poble pagès,

de vinya i d'olivera,

d'una terra amb conreu de secà.

Passaren els corbs italians,

amb la bandera del feixisme militant,

i horroritzaren el món mundial,

amb la seua cacera sense pietat,

que arreu deixà plor i sang.

Passaren els corbs de la mort,

i deixaren un retrat per a la història.

Un poble a terra, arrasat,

cossos a cents amuntegats,

tot un ideal amb  desconsol.

CAMPOSINES

Era requetè, era falangista.

Nascut a Tetuan o català de Montserrat,

portava la camisa negra,

creia amb l'ideal pel destí universal.

Era comunista, era humanista.

Nascut a Edinburg o a Lió,

per l'ideal es feu brigadista,

xiulava arreu la internacional.

Lluitava per guanyar una guerra

que sang a tolls vessa.

Lluitava per guanyar una guerra

contra el feix i la sotana.

Lluitava per no sé què

i no se sap en quina terra,

plorava de por a les nits

estelades o sense llunes il·luminades.

Uns i altres tenien mare i pare,

germans que els estimaven,

havien estat infants,

havien tingut el cor tendre.

Era feixista o socialista,

no sabia ben bé què era,

amb la metralleta al braç

s'havia convertit en fera.