Glòria Fandos Gracia

ERA EL TEMPS DE LES CIRERES

Era el temps de les cireres, els mesos d’abril i maig,

aquests fruits petits, vermells i ensucrats,

madurats als camps fèrtils de la Ribera de l’Ebre,

amb la força i l’escalfor del sol, immantador de vida,

un cor, un bocí de carn viva, batega amb la sang calenta,

fort, com un puny tancat i a la vegada feble,

com un pètal de flor d’ametller, perfumat de mel,

gronxat per l’aura suau dels sospirs,  dels teus llavis fugits

pels camins dels secrets i dels misteris…

Miraves a altres ulls, com en un espill et reflecties,

de lluny altres iris et seguien, creant senders a l’aire,

de quimeres i primaveres…el sol al cel, impetuós

controlador  de la vida i la mort,  la seva llum  enlluerna,  enamora.

Era el temps de les cireres i encara tinc la seva dolçor

als llavis.

ELS ANYS PASSEN

Els anys passen, flors desfullades
que el vent s'emporta, anar al darrere,
com les fulles seques caigudes dels arbres caducs,
tristeses t'envolten, involuntàries, unes llàgrimes
solitàries, fan tertúlia a l'iris dels ulls...
Han vist el temps passar, indeturable,
com el corrent de l'aigua del riu, camí del mar.
Me'n vaig al mar, les llàgrimes es fondran
amb la teva aigua de sal...

LOS POETAS SUEÑAN

Los poetas sueñan,
sueñan los poetas,
amores soñados,
corazones de palabras,
ahondan en el alma,
el sentir más excelso
y más bello de los cielos,
belleza sentida,
que estremece,
se siente, en la yema de los dedos,
en las palmas de la manos,
en los besos de unos labios,
la realidad está presente,
es el más real de los sueños.

A TRAVÉS DE TU POESÍA

A través de tu poesía, conocí tu alma;
y tú, la mía. Estamos predestinados,
nuestros poemas y palabras,
nunca defraudan, también se aman.