Artur Segarra Esteller

SILENCI

S’acaba el dia.

Encara no he trobat el silenci

per a poder

fer poesia.

La nit no ha existit.

I ja torna a ser de dia.

Torna el rumor

i la melancolia.

Cerco un lloc

perquè transiten en mi

els pensaments

i els sentiments,

per cercar el poema

imantat de la vida.

L’he trobat.

És un curt camí

ple de flors

amb dos espills

de marbre negre.

De dos ànimes estimades,

de cossos desfets.

Amb ells, trobo

el silenci, l’amor.

I entenc que diu el poeta

que és poesia.