Glòria Fandos Gracia

LA GRANDIOSITAT DEL MAR

La grandiositat del mar,
on les ànimes es despullen,
per curar les ferides que couen
amb la sal immensa quieta i serena,
com el mirar de la gavina de Manrique,
traspassant els mils d'anys del temps,
on tot cap a una llàgrima, a una gota d'aigua,
on la poesia calla i parla, canta i fa silenci,
com l'amor...

PARAULES FUGISSERES

Paraules fugisseres que fereixen,
com el vent de gel amenaçador,
ens mostra el primer respir de l'hivern,
paraules gèlides que tallen la pell del cor,
prefereixo les paraules que estimen, acaricien, no fan mal,
i omplen les benes de vida i de placidesa extrema,
sense brolladors de sang...

El fred unit amb la pobresa que estremeix el món,
i les paraules buides que no solucionen ni diuen res,
mirades que es perden simplement a la fredor de la mort,
i amb les guerres ens introduïm més a la fredor del foc.

No rajaran fils de vida, no brillaran llums d'amor,
les paraules prenen vida i els fuig la força per lluitar,
renaixeran forces noves, el món no s'ha d'acabar,
i una tendresa de dona contra les roques i el mar traïdor,
que la pobresa i el fred no sigui sinònim de mort...