Pau Civit i Poblet

REMEMORO

Miro els conreus des de la meva roca,

ells em guarden la joventut perduda,

les cendres d'aquelles flors que vaig estimar,

les neus que vaig fondre, sense saber el perquè.

He caminat tants camins i triturat tants desenganys.

El passat viscut es projecta al conreu

la pols, retrata el que ja sé,

el passat, el viscut, amb les seves serps,

les seves mels, els seus vinagres.

Encara són vives les serps,

enroscadas a la escorça del meu tronc.

A voltes, només quan estic sol,

el passat m'envolta, emmuralla el meu cos.

LLavors, pausadament, destrio llibres, mirades,

textures de préssec, cartes de vinagre,

carícies antigues, petons de cargol.

El passat em compacta, i em fixa a la terra.

Plena d'objectes amb ànima sobre mobles cansats.

Petons de dolces i arrugades pells.

Tot és a la terra!

Alguns adéus em fiblen, i em dol, i escric i escric,

i rememoro, perquè ja sóc gran...

la infància alegre i la joventut rebel.





EL FIL VIOLAT

Imperceptible i noctàmbul,
un fil violat, mimètic i juganer,
perfora l'aire del cel sangtraït.
De Salses a Guardamar,
per damunt d'oliveres i blats,
camps de tarongers,
i prats construïts, amb gòtiques
flors de carxofera.
Fa dringar els picarols sords
de les espigues d'arròs,
i dormita a les platges més dolces.
A pas de vila recull
expressions de la nostra
diversitat lingüística.
Funàmbules paraules dansen
com donyets folls dins el fil violat.
A l'estiu sec, voreja flamarades
tot saludant l'avi garrofer
i les seves sendres.
Ulls de mussols marins,
senyors dels segles,
espectres de poetes,
de la terra i del mar
són testimoni.
Nuat al cap de Creus, s’estén
pels aiguamolls,
el Bages, la Llitera i la Conca,
el Matarranya,
Marines i Costera,
l'Horta, la Mariola
i el delta majestuós.
Arquers i caçadors
figuratius i esquemàtics
de les muntanyes de Prades,
de la Valltorta i la Sarga,
observen astorats el pas de les paraules.
Els terrats en revetlla de les ciutats,
i els carrers encesos per sant Joan
cremen els blaus.
Poetes i amants d'avui, atien
epistolaris nous d'immediatesa.
Amb papers groguencs al musell,
els rats-penats voltegen extraviats.