XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

dimecres, 6 de gener del 2010

Maria Josep Margalef

Les hores

Les hores passen lentes,
Lent-a-ment s’escolen
pels calaixos dels records i la memòria.
Ningú no hi és, ningú no em parla.
El mòbil insisteix a sonar, qui és?
Mensaje de propaganda




El dies i els segons i els minuts

El dies i els segons i els minuts
I les hores
els papers, els racons i la gent
els silencis i el temps i el silenci
escric per tu? No sé si és per a tu.
I tu, qui ets?
Em tens
tots els segons, tots els minuts
totes les hores encaboriada,
i tu què busques i què vols
i com ets tu?
i com sóc jo?
i tu què vols?
i què vols tu?
I jo qui sóc?
I què vull jo?











Fulla

S’han
esquinçat
els vels
I
una
fulla
cau
com
baralluga
de
la
branca
de
l’arbre
N
U
A








Fils


Resten
encara
fils
que
vaig
tallant
amb
tisores
d’orfebre
i
camino per la branca
sin-co-pa-da-ment
camino amb moltes
potes
in-can-sa-ble-ment
i
busco
el lloc
aquell
on
arrelar-me.



L’únic
fil
que
no
tallo
és
el
de
la
meva
saba
i
m’aïllo
en mi
em cuso
a mi
em pinto
a mi
m’estimo
a mi
m’enrosco
amb mi
I
teixeixo
jo


els
m
e
u
s

f
i
l
s

















Avui m’he aixecat despullada de mi

Avui m’he aixecat despullada de mi,
despullada de tots i de tot.
Setmana Santa passa entre vents de dalt
i sols lluents que anuncien primaveres fredes.
La vida es pren un temps per respirar
i fa certa l’afirmació d’Heràclit,
tot canvia i mai res no és igual.
La vida, un riu que avança,
i la memòria dels homes
ens fa creure, innocents,
que existeix una pàtria, uns afectes
i uns llocs que ens pertanyen.
Avui m’he aixecat despullada de mi,
despullada de pàtries, d’afectes i de llocs
que ja no em pertanyen,
consciència nua
existència nua.
Em caldrà, però, tornar a vestir-me,
potser resta algú que em necessita,
tal vegada jo vull i necessito encara,
No obstant això, encara no sé
quins són els hàbits
amb què em caldrà cobrir-me
per prosseguir aquell riu
com si encara fos la meva vida.


Maria Josep Margalef, 6 gener de 2010


Nota: En imatges la veritable disposició tipogràfica dels poemes que tenen una forma especial. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la. Mantenim el text també en una disposició clàssica per a facilitar-ne la lectura.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici