Cèlia Reverter

Propòsit

Ferm propòsit difícil d'aconseguir,

distàncies empreses una nit.

Enrere queden els mots pronunciats,

desmesurades, les passes que no avançàvem.

De cercar clarianes, potser no és el moment

o pot ser que això no sigui tot.

Imatge furtiva que amaga

la quimera d'encisar-te

i de no trobar-te, la temor.

Ignorem si la veritat és absoluta,

si la il·lusió és sacsejada

tal vegada, per la manca de carícies

i tantes vegades per la necessitat d'estimar.

No és tan difícil

No és tan difícil somiar

quan et ronda l'enyor

de la mirada perduda

en aquell temps passat.

De l'instant precís,

el detall d'allò que captes,

en un obrir i tancar d'ulls,

el moment més feliç.

Per dintre el canal amb peus descalços,

un somriure i els pantalons banyats.

El pes del sol llaura la pell del pare

i la suor li solca les arrugues

mentre cava la terra amb l'aixada a les mans.

La mare, des del rafal de la casa,

ens esguarda amb els seus ulls verds

i amb un gest quotidià,

s'eixuga les mans amb el davantal florit

sorgit de vestits de diumenges apedaçats.

No és tan difícil somiar,

des del meu cantó de la mar,

el moment més feliç

quan l'he tingut a les mans.

Amb peus descalços i un somriure

palpo el record d'estius caducats.