Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 3 de febrer de 2014

Fede Cortes


Ja és primavera a la cort valenciana (*)


Remor de pluja en una primavera encesa.
Esclat de silenci de flors florint, violentes.
Perfum de rosada verge i pura i fresca.
Il·lusió perfumada de gingebre i canyella.

En l’aire sura i s’escampa l’olor de sang,
vermellor roenta que encén la fam de les feres.
I la nit cau com la llosa d’una tomba freda,
que oculta, silencia les boques i enterra,
tot allò que, a pit descobert, diuen i fan
los innocents fills dels covards ciutadans.

Ha arribat la primavera!, proclamen les porres
dels policies que defensen els governants.
Ha arribat la primavera!, reclamen els estudiants.
I la primavera esclata, com una síndria,
provocant un inoportú i enorme terrabastall.

L’oratge: l’hivern s’estén com una autèntica
flassada blanca, silenciosa i flonja. Demà:
la pluja àcida farà acte de presència.


Abril 2012

(*) Anunci
The final countdown (*)

L'home del temps no és a temps d'anunciar la tempesta.
Li posen una vena als ulls, taps a les orelles.
La boca ja li cosiren amb teixit de banderes.
"Anticicló" li fan dir amb llenguatge de signes.
Però cau la pluja, àcida, insistent i freda.

El rellotge resta hores corrent cap enrere
davant de milers d'ulls incrèduls i invisibles.
El periodistes lluiten les últimes hores
els estudiants rebels surten per fi a la tele.
Però ja és tard i vol ploure (o continuar plovent)

El recompte arriba a l'últim minut, inclement.
La pantalla, reveladora, esdevé negra
I la pluja que no cessa!
De sobte, amb el zero, el xiulet de la mort clínica.
La televisió valenciana s'ha apagat.
S'ha mort sola i tots l'han matat.
La ponentada s'emporta una víctima.
Però la pluja continua, àcida i freda.
Com el compte enrere, ja a la banda negativa.


Novembre 2013

(*) Cançó



Llengua nostra que esteu en el cel(*)

Arribem al gener i no ha parat de ploure.
Plouen animals repugnants i herbes aromàtiques.
Plouen crits i plouen silencis.
Plouen plors i ploren pluges.
Perquè el compte enrere no te fi.
Si algú es pensava que era una treva
ara el govern tirà, i els seus jutges,
amb nocturnitat i traïdoria, es torna a moure.
Es tanquen, en català, les emissions radiofòniques.
Ja no queda en tot València rastre de la llengua.


Gener 2014


(*)Oració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada