XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

dilluns, 24 de març del 2014

Ressons de la Mostra

Podeu incorporar en este espai les al·lusions i escrits, en diferents mitjans sobre la V Mostra:
Fede Cortés

Com cada any, el nostre padrí ha participat a la Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, de la qual en surt una publicació que recull totes les participacions.

Si voleu llegir els poemes ho podeu fer al blog de la mostra: Mostra Oberta de Poesia a Alcanar
Segons ell és com una mena de "suite valenciana" que explica tres moments claus que ha viscut el País Valencià darrerament. El primer és la revolta dels estudiants a la primavera del 2012 contra la poca inversió del govern a l'escola, com un despertar esperançador de la societat. Els altres dos reflecteixen la resposta del govern, un al final del 2013, amb el tancament de la televisió valenciana, i l'altre a principi de 2014, amb el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio a València, que deixa el català pràcticament inexistent als mitjans i elimina tota esperança.

Al peu teniu també el vídeo de la lectura.



Johnson&Johnson, 
detectius catalans i poètics 
Font: http://johnsonijohnson.blogspot.com.es/2014/03/v-mostra-oberta-de-poesia-dalcanar.html
--
Publicat per Fede Cortes a Johnson & Johnson el dia 3/24/2014 12:15:00 a. m.

Jesús Maria Tibau, al seu bloc

Surto cap a la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar a llegir uns versos i, sobretot, a estretir lligams. A la vora del mercat de Tortosa, uns pagesos d'Alcanar venen planter. Bon intercanvi. L’home del temps havia pronosticat pluges al nord del país, tot i que no descartava pluges a la resta; és bo no descartar mai res. Comencen a caure gotes.
Enlloc d’anar fins Alcanar pel camí en teoria més ràpid, via carretera Nacional, trio la ruta que passa per Ulldecona, i el paisatge em regala vistes del Montsià, d’arbres encara no vestits del tot de Primavera, entre boirines matinals. Aparco a prop, però no massa de la biblioteca, perquè m’agrada arribar als llocs caminant una mica. Allibero un llibre de poemes recolzat a la reixa d’una finestra.
Tomàs Camacho, l’ànima de la Mostra, ja és al rebedor de la biblioteca, preparant els llibres de regal per als participants, i a cadascun hi col·loca, al lloc adient, un punt de llibre i un somriure; se’l veu molt satisfet avui, m’agrada.
Encara falta temps per començar i vagarejo pels carrers d’Alcanar sense rumb, que és una bona manera de trobar el camí o, almenys, un camí. Bado davant portes velles, menjo avellanes.
La trobada és al segon pis de la biblioteca, i ja hi ha caliu, complicitats, retrobades, presentacions, la tradicional foto de família a la terrassa, amb l’església al fons.
Tomàs comença l’acte, i Víctor Canicio fa una de les seves genials entrades, i agraeix en nom de tots la col·laboració de l’Ajuntament, capitanejada per un alcalde que també és regidor de Cultura; molt simptomàtic i poc usual. Víctor compara la Mostra Oberta, amb la mostra que ja es deixa veure a les oliveres; és un tros de poeta.
Després, tots llegim el nostre poema, i anem a dinar plegats a Les Cases d’Alcanar, on l’olor de mar, i de peix, ens embriaga; i el vi, i la companyia, i la comprensió mútua, i alguns laments i esperances.

A l’hora de marxar, cau un for xàfec. No, no es pot descartar mai res, ni tan sols el poder de la poesia.  A mig camí de tornada llueix el sol i es dibuixa l’inici d’un arc de Sant Martí lluminós. El pregunto si els planteristes d’Alcanar, aquest matí, han fet tan bon negoci.

diumenge, 23 de març del 2014

Vídeos de la V Mostra Oberta de Poesia

A la càmera va estar Fèlix Rodríguez Fandos, va complir molt bé la seua missió i li volem agrair molt especialment.

Marina Buj (flauta) Magda Guillén i Mohamed




Glòria Fandos







Víctor Canicio Chimeno






Baltasar Casanova







Rafael Haro Sancho




Mariano Castro





Jesús M. Tibau




Teresa Domingo Català

https://www.youtube.com/edit?video_id=97mfcx33TRw


Fede Cortes





Antoni Casals Pascual






Antònia Renau




Sergi Quiñonero Ortuño


http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/2014/02/sergi-quinonero-ortuno.html



Ángel Granja Rodríguez





Josepa Rivera Vallès






Joan Guasch Torné




Tomàs Camacho Molina



Lliurament de certificts i cloenda




dijous, 6 de març del 2014

Montserrat Bordes Vidal




El solc que guarda

Els que s’estimen es fan patir i alhora somriuen.
Viuen dintre dels solcs del cos de l’altre i a les nits s’hi adormen.
Arrecerats de l’aigua quan plou,
llepen la carn i la lluna, i deixen passar el temps i els cometes.
De vegades, al tardet, quan fa bona hora,
algú s’asseu amb una cadira al balcó i els espera.
Passen entre un munt de fets,
amb la sal a la llengua i encaragolats l’un a l’altre.
El nas pot ser un solc;
i els cabells, l’herba fina
que quan dormim ens creix des del coll a les galtes.
Els cossos cansats dormen damunt les cuixes toves i salades.
Cuixes que esperen, peus freds que es troben;
mans que agraeixen, boques que s’obren
i que tasten l’olor salada del solc on descansen.


El caragol i la llengua

Ah, el plaer, música que arriba de lluny,
que omple les places,
música que plou damunt de la terra i dels arbres
i que s’encaragola al voltant dels pits de les dones
i rellisca per les panxes, rodones,
que ens condueixen en un viatge llarg,
que no té preu i que cap guia coneix.
Un viatge circular,
com la closca de caragol
que guarda la molla tova com la teva llengua,
aixopluc del meu plor i embolcall del meu cor desfet i empobrit.


El fred que talla

Si miréssim dintre de la closca del caragol
que ara mateix puja la pedra del marge de la finca
trencat pel temps,
però arrelat encara de soca
i oblidat per aquells que no saben què es un marge
trobaríem el camp sencer:
la fulla de l’ametller que tremola una mica;
l’escarabat a mig morir que s’esgarra rabiós
dintre del dipòsit d’aigua del cel;
el llangardaix que fuig del nostre esguard
cap al recer d’algú que no l’espante;
l’agror de la maçana caiguda,
sema, passada, podrida;
el cop sord del fruit en parar damunt de la teulada;
la pudor de fems de la granja propera.

Josep Bordes



Dos princeses

Dos princeses tinc a casa
una és blanca i molt més gran
l’altra n’és ben rosadeta
i amb prou feines fa tres pams

Me les vull tant a les dues
que em tenen del tot prendat
una és passió de ma vida
l’altra el cor que em fa volar

Abrileta i Mari Àngels
ja sé què vos podria dar
vos daré la meua vida
un amant i un bon papà

A la nit no dic mentida
quan estic dormint al llit
casi ploro d’alegria
domés que mogueu un dit

Dos princeses tinc a casa
són un bon punt i seguit
pa endreçar les meues presses

i oblidar los meus neguits