Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 31 de desembre de 2012

Glòria Fandos



UNA CARÍCIA

Una carícia, un sospir,
una mirada, un anhel,
cossos entrellaçats, bells vestits,
amb una dansa suau, subtil,
pell eriçada, estremida de plaer,
gotims perlats de suor, un desig,
dits, mans, solcant camins,
llavis rosats, tendres, humits,
entre cabells despentinats
es fan pas, a la intimitat amagada,
un brollador dolç d’essències,
cors bategant a l’uníson,
com un cavall desbocat, sense fre,
amb la força d’un riu torrencial,
es creuen les mirades,
embogides de felicitat...
Com arribar al cel i tocar les estrelles,
seguim junts, hores que semblen instants,
que no acabi aquesta nit
sota els arbres, les fulles i el vent,
a les ombres es fonen les besades,
llargues abraçades que m’omplen de força,
el teu tacte als llavis, a la cara, als ulls,
al meridià del meu cos,
un comiat, un record...
tot sentit, tot somiat...

LA IMMENSITAT DE LA MAR

La immensitat de la mar blava
a l’horitzó albiro la teva mirada,
amb l’esperança fugissera,
copsant el meu cor
de la teva visió plena,
el teu record viu, arraulit
a la meva ment il•lusionada.

Et gronxo als braços,
amb un sentiment de mare infinit.
Et canto una cançó de bressol,
per acompanyar el teu somni,
com quan eres petit...

Et veig al mar, a l’escuma blanca,
a les ones juganeres,
que deixen empremtes a l’arena.
Et veig al vol de les gavines
quan eixamplen les ales,
recercant la llibertat.

Et veig a la superfície del mar,
caminant sobre l’aigua salada,
on es reflecteixen els núvols de sol.
Et sento en el meu cor, incrustat,
brodat el teu rostre, el teu nom,
per sempre, amb lletres d’or.

Víctor Canicio Chimeno




SOÑETO A LA EÑE
(poema independentista)



soñé que sin la eñe no era nada
y en sueños le compuse este soñeto
de viejo soñador del alfabeto
cierta noche de amor por mí soñada

la eñe de otras letras escoltada
presumía de tilde y esqueleto
entre rimas sonoras, gran respeto
le rendía la corte encopetada

mi eñe castellana, noble dueña
que gobierna el palacio del lenguaje
y custodia las selvas del idioma

en la eñe campea nuestra enseña,
español santo y seña, cromosoma
del que nace un soñeto en homenaje


LO COLIRIO DE CINTETA
(poema estellesià)


a La Cava pel matí
Maria Cinta va sortir

i se'n va anar a la farmàcia
a contar una desgràcia:

colirio per a la xona!
demanava aquella dona

la dependenta allavons
va quedar-se veent visions

los colirios li va dir
són bons per a veure fi

per això li demanava
perquè no veig una fava!


AMANTE Y MAR
(poema de cierto amor)




mi amante es un delfín, una sirena
cuando sale del mar y viene a verme
se tiende junto a mi, luego se duerme
confundida en la playa con la arena

mi amante adormecida, tan ajena,
sonríe y al soñar quiere quererme,
me abraza y amenaza con mecerme
por siempre entre sus brazos, me encadena

mi amante, al despertar, regresa al mar
donde nada feliz y ensimismada,
yo en el recuerdo la vuelvo a contemplar

mi amante, en esta playa, es otra ola
nacida para mí, clara y salada,
su aliento es un rumor de caracola

Albert Guiu Bagés




Jorge Luis Borges (1899-1986)

Decir Borges


Imaginar a Borges en las nubes,
es presentir con los ojos cerrados
una tormenta de mil inteligencias.

Pensar a Borges mientras llueve,
es entrever en cada gota que cae
un secreto de la imaginación.

Juzgar a Borges por su literatura,
es dar un veredicto de Dios
a un ciego que inventaba luces.

Visitar a Borges en sus infinitos,
es entrar en un despacho
con hechizos en lugar de diplomas.

Leer a Borges en los reflejos del océano,
es entender que en el alma de cada gota de agua
cabe el mayúsculo cuerpo del mar.

Interpretar a Borges tras sus metáforas,
es robar la llave a Alicia
para entrar en el país de las maravillas.

Recordar a Borges en sus palabras,
es balancearse con vertiginosas cavilaciones
en el columpio de sus inmortales palabras.

Decir Borges en la semántica literaria,
es recordar el escalón del Aleph
y admirar todo el universo en su mente.

Gustavo Adolfo Bécquer


Bécquer contempla el cielo por última vez,
se mueren definitivamente las golondrinas,
sus dedos dejan de cavilar en el arpa,
todavía joven, añora con tristeza, una vejez imposible,
las pupilas que le preguntaban por la poesía
pasan del azul a las tinieblas,
el poeta hace las maletas del silencio.

El cielo contempla a Bécquer por última vez,
se inmortalizan las golondrinas
desde su imposible regreso de alas negras.
Toda la bandada comprende su sensibilidad,
desde un rincón suena su arpa,
alguien susurra “no sé qué te diera por un beso”,
se abren sus maletas en la barca de Caronte,
y como de una caja de Pandora de hermosuras
surgen rimas que siempre volverán.

La muerte da paso a la eternidad,
Bécquer da paso al otro Bécquer,
al de todos los ojos ávidos de poesía
que siempre viajarán a las páginas,
firmadas por el profundo espíritu
de la leyenda que escribió las leyendas.

dissabte, 29 de desembre de 2012

David Ruz Guiu

David Ruz Guiu

Dietari del boig que podria ser

I

Som el que ens queda ver venir,
lletres del destemps
precipitant-se a capturar un final,
designis que poc a poc
van completant el nostre trencaclosques.

II

Els carrers són buits,
ja no se senten les portes tancar al seu pas
ni creix l’herba sobre el terra trepitjat.

Tot és cendra del crit desolat,
pols de cossos que no sobreviuen
tampoc a la memòria.

Al contrari del que molts
han gosat pensar,
la raó no ens farà lliures.


III

La llibertat és, per mi,
un llibre amb veu pròpia.

IV

Què no s’escoltin més
els vidres trencar-se al terra,
les balades d’una casa
no poden ser escrites amb por.
Què un mirall no sigui
l’amic a qui dones l’esquena,
perquè la veritat és una llàgrima
que coneix la teva cara.
Què no udoli més el llop.
Què una rosa
obri una altra rosa.

V

L’amor és una quimera
si es confon amb el sexe.


VI

Rara cosa vull
que no hagi estat ja
dita en mans d’altri,
perseguint, al vol il•lusori,
papallones del que desitges
i no pots tenir;
la voluntat de fer front
al silenci que és l’enyor,
un quadre que pinten
esbufecs d’esplina nit.

Res del que tinc m’allibera,
potser perquè venero una entelèquia.


VII

Si ser boig és ser diferent
senzillament vull ser boig.



divendres, 28 de desembre de 2012

POETES PARTICIPANTS A LA IV MOSTRA I POETES PARTICIPANTS EN MOSTRES ANTERIORS


POETES PARTICIPANTS A LA IV MOSTRA, PER ORDE D’ARRIBADA



  1. David Ruz Guiu
  2. Albert Guiu Bagés
  3. Víctor Canicio Chimeno
  4. Glòria Fandos
  5. Artur M. Ballesté
  6. Pilar Cabot
  7. Ramon Sellarès i Enrich
  8. Manuel Rivera Moral
  9. José María Sánchez
  10. Emigdi Subirats i Sebastià
  11. Antoni Casals i Pascual
  12. Félix Rodríguez Fandos
  13. Ángel Granja Rodríguez
  14. Agustín Calvo Galán
  15. Francisco Pérez Belda
  16. Rafael Haro Sancho
  17. Francesc Arnau i Chinchilla
  18. Antoni Albalat Salanova
  19. Baltasar Casanova Giner
  20. Fede Cortés
  21. Josep Igual Febrer
  22. Teresa Morales
  23. Magda Guillén
  24. Maria Josep Margalef Sagristà
  25. Miquel Jordà
  26. Manuel Pèrez Bonfill
  27. Zoraida Burgos Matheu
  28. Josepa Ribera Vallès
  29. Cèlia Reverter
  30. Carles Vall - Onatge
  31. Tomàs Camacho Molina

POETES PARTICIPANTS EN MOSTRES ANTERIORS

  1. Adolfo Canillas Sacristán
  2. Agustí Masip
  3. Agustín Calvo Galán
  4. Albert Guiu Bagés
  5. Alfonso López Gradolí
  6. Alfredo Gavin Agustí
  7. Ángel Granja Rodríguez
  8. Ángela Serrano Herrera
  9. Anna Canalda
  10. Anna Miralpeix
  11. Antoni Casals i Pascual
  12. Antònia Renau Manén
  13. Baltasar Casanova Giner
  14. Biel Ferrer Puig
  15. Carles Vall i Martí          Onatge
  16. Carme Rosanas Martí
  17. Cèlia Marcos i Gimeno
  18. Cèlia Reverter Reverter
  19. Cinta Moreso Rué
  20. David Ruz Guiu
  21. Emigdi Subirats Sebastià
  22. Fede Cortés
  23. Fèlix Rodríguez i Fandos
  24. Francesc Arnau i Chinchilla
  25. Francesc Mompó i Valls
  26. Francesc Xavier Forés
  27. Gerard Llorens De Cesaris
  28. Glòria Fandos
  29. Helena Porteros Liroz
  30. Iván Díaz Sancho
  31. Jaume Busquets
  32. Jaume C. Pons Alorda
  33. Jesús M. Tibau
  34. Joan Guasch i Torné
  35. Joan Josep Roca Labèrnia
  36. Jordi Pijoan López
  37. Jorge Acebo Canedo
  38. José Ángel Hernández Sánchez
  39. Josep Igual Febrer
  40. Josepa Ribera Vallès
  41. Juan Carlos Elijas
  42. Juan González Soto
  43. Júlia Costa
  44. Lluís Calvo
  45. Lluís Solà
  46. Magda Guillén
  47. Manel Alonso Català
  48. Manel Ferrer
  49. Manuel Méndez
  50. Manuel Rivera Moral
  51. Maria-Josepa Margalef Sagristà
  52. Olivier Herrera
  53. Persones amb discapacitats del Centre Ocupacional i Llar Alcanar amb el suport de persones sense discapacitat reconeguda
  54. Pilar Cabot
  55. Rafael Haro i Sancho
  56. Ramón García Mateos
  57. Ramon Sellarès
  58. Robert Jové
  59. Salvador Giralt
  60. Sergi Quiñonero
  61. Teresa Domingo i Català
  62. Tomàs Camacho Molina
  63. Víctor Canicio Chimeno

IV MOSTRA OBERTA DE POESIA A ALCANAR

BASES

IV MOSTRA OBERTA DE POESIA A ALCANAR

Objectius:

Aconseguir una àmplia trobada de poetes de diferents tendències.
Posar-los en contacte entre ells i amb el públic d’Alcanar.

Possibles formes de participació:


1. Enviament d’un enllaç a un vídeo, amb una durada màxima de 3 minuts, de recitació poètica a mostrapoesiaalcanar@gmail.com. Participació màxima per autor: 3 pàgines.

L’enllaç serà publicat al bloc http://alcanarpoesia.blogspot.com

2. Participació a la lectura pública que tindrà lloc a Alcanar el dissabte 23 de març de 2013.
(Enguany es tancarà, per capacitat organitzativa, a un màxim de 30 participacions, per rigurós orde de recepció dels poemes).

Terminis:

Enviament de propostes i textos (durada màxima de la lectura 3’), en format rtf (Rich text format) o jpg (si es tracta d'una imatge o disposició tipogràfica especial) que seran recitats (o projectats) abans del 31 de gener de 2013. Els textos s’aniran penjant al bloc creat a l’efecte. També els enllaços als vídeos, cas que la participació siga en vídeo.

Els poemes han de ser originals i no sotmesos a drets d’autor, l’organització d’este certamen declina qualsevol responsabilitat en este sentit.

Les persones participants a esta Mostra Oberta accepten implícitament l'edició a l'empara de la marca Creative Commons.


Premis:

Per tractar-se d’una mostra no hi haurà premis, però els autors i autores participants podran posar a la venda els seus llibres.

Tots els participants rebran un diploma de participació.

En l'edició d'enguany, per raons pressupostàries, no s'imprimiran llibres, però es possibilitarà que qui vulga un exemplar puga encomanar-lo, i pagar-lo, a la impremta (sota demanda).

Qualsevol circumstància no prevista en estes bases serà resolta a criteri del Comitè Organitzador.

Ho organitza:

Comissió de Cultura Ajuntament d’Alcanar (pendent d'aprovació)

Hi col•labora:
Biblioteca Pública Trinitari Fabregat
Biblioteca Institut Sòl de Riu
(Vinculat al Certamen de recitació poètica Elena Monroig Ferreres, que organitza l’Institut Sòl de Riu, d’Alcanar)