sinceritat
La sinceritat és crua,
però, a mi, em val.
Sincera, tu; sincera, jo.
La sinceritat va de la mà
de les emocions a flor de pell,
dels somriures oberts...
de l’amistat veritable.
La sinceritat
neix de l’espontaneïtat, de cadascú,
i no d’un altre... neix de voler viure una vida!
Jo m’entossudeixo en ser,
Mentrestant, el món respon... confabulant-se!
tempesta d’idees
Sempre, sempre, són dins meu.
Es mouen, es remouen, s’agiten,
protesten, criden, grinyolen, s'expandeixen.
I mai de mai se’n van.
Dormen de nit.
Es desboquen amb somnis reveladors.
S’abraonen en el món de la tenebra.
S’atrafeguen i s’amunteguen...
Mentre, llevant-me, mentalment faig llista.
Mentre em vesteixo i calço vestits i sabates,
o em poso arracades adients i conjuntades.
Mai de mai m’abandonen. Ni es distreuen.
S’ordenen i em xiuxiuegen.
Se superposen les unes i les altres.
A vegades, destaquen un fi.
Prenen posicions, alcen la veu... Qui mana?
La tempesta es calma.
S’ha trobat una solució. O no...
Potser... intermitja. Per sortir del pas...
Definitiva?
tenir i desitjar
Tenir varis fronts oberts. De somriures i de sarcasmes.
Desitjar, que pari el meu vent interior
i que es restableixi la calma.
I que demà sapiguem retrobar-nos.
Quan encara quedi lluny la sortida.
tòxica
Persona tòxica.
Enverina els meus pensaments.
Les meves accions. El meu cos.
Podem ser... qualsevol per qualsevol.
Segurament millor, volent o sense voler.
Tòxica. Tòxic.
Un producte neutre, que retorna
que em té dempeus en una guerra
que em crea dubtes,
contradiccions, i contraproduents.
Està en mi. I si parlo s’enfada
I si no parlo, em mina per dins.
tracte
Tracte fet... d’última hora.
El tracte per el qual vam ser carn
i vam ser món, i vam esdevenir persones.
Bé de molt antic. De tant antic!!
Un tracte, que ens fa ser fidels.
A uns principis. A uns objectius.
A una espera. A demà.
Tracte fet. Parlem-ne.
un no parar
Un no parar de negacions i errors.
Un no parar de vetlla i desconcert.
Un no parar.
De manaments autòctons.
De tu, per a mi. I de mi, per tu.
Un no parar.
En la desgràcia. En la incontinència.
En el neguit intern.
Que tot sovint calla.
2015